David Himmelstein: “Si no hi ha sanitat pública algú pot fer més beneficis”

Com estan?

Amb enormes quantitats de persones greument malaltes en algunes regions dels Estats Units. D’altres no han rebut tant l’impacte. A Nova York els hospitals estan superats, i un dels més grans, l’hospital Mount Sinai, ha travessat la Cinquena Avinguda i ha construït una instal·lació en tendes de campanya a Central Park. Ha calgut instal·lar hospitals militars, i la fossa comuna de Hart Island, al Bronx, s’ha hagut d’habilitar per enterrar víctimes del covid-19. La capacitat del sistema de salut de Nova York ha estat desbordada. I a Boston deunidó, també.

¿I aquestes mesures d’urgència estan funcionant?

Depèn del que vulgui dir amb “estan funcionant”. El personal sanitari està treballant de meravella, salvant vides i posant-se ells mateixos en perill, perquè falta el material que caldria per protegir-los adequadament. Però és que ni el sistema ni les instal·lacions dels hospitals no estaven preparats per una pandèmia així. Crec que ara tenim els respiradors que cal. A vegades és gràcies a la inventiva dels sanitaris, o senzillament que han fet servir un respirador per a dos malalts, o que el personal més mal pagat de l’hospital, com el de la neteja, ha donat un cop de mà transportant equips amunt i avall allà on era més urgent. L’acció del nostre govern és vergonyosa.

Després del que havia passat a la Xina i ja estava passant a Europa, ¿ningú no ho va veure venir?

No. I això que la meva generació de professionals de la salut pública s’havia passat molt anys advertint que un dia tindríem una pandèmia que posaria a prova tota la nostra infraestructura de salut, però els líders polítics van ignorar la nostra predicció. Fins i tot aquells que ens prenien seriosament. Com el president Obama, que va fundar un grup de resposta a una pandèmia al Consell de Seguretat Nacional però va retallar els pressupostos fins a nivells del 2002. O sigui que hem tingut tres presidències, Bush, Obama i Trump, que han retallat diners de les agències de salut pública, i això que els necessitaven desesperadament.

I, per tant, el coronavirus ha despullat la feblesa del sistema sanitari dels Estats Units.

Sí, el nostre sistema és com aquell que té un paraigua molt bonic però que se li desfà així que cau el primer aiguat.

¿Com explicaria que els EUA no tinguin un sistema públic de salut?

Hmm [pausa]. Em sembla que l’explicació més senzilla seria dir que, si no hi ha sanitat pública, algú pot fer més beneficis. Les indústries de la salut han lluitat molt per mantenir el govern allunyat d’una sanitat pública que assegurés una cobertura universal, perquè els és més rendible continuar sense. Tot va començar durant la Segona Guerra Mundial. Com que no hi havia sanitat pública, el govern va donar incentius forts als empresaris perquè oferissin als seus treballadors cobertura sanitària a través de les mútues. Després de la guerra, aquests asseguradores van créixer ràpidament, es van convertir en una indústria que donava molts beneficis i van poder frenar qualsevol iniciativa dels governs de crear-los un competidor públic.

Amb l’excepció dels jubilats, als anys seixanta, amb el Medicare.

Sí, però si les mútues privades van permetre crear un programa de salut pública per a la gent gran [Medicare] va ser perquè la gent gran no són rendibles per a una mútua. El que paguen cada mes acaba no cobrint la despesa sanitària que necessiten. I va passar el mateix amb els més pobres, els incapaços de pagar cap quantitat [Medicaid]. Però, més enllà d’aquests dos grups, van bloquejar el desenvolupament de qualsevol programa. I l’altra raó per la qual no tenim sanitat pública és la indústria farmacèutica, que et pot cobrar el que vol pels medicaments perquè el govern no pot intervenir en els preus. I tant les mútues com les farmacèutiques destinen molts diners a la política, a les campanyes electorals i a fer lobi. Molts estudis mostren que els polítics reben diners d’aquests grups a canvi que protegeixin els seus interessos, lògicament. Fins i tot hi ha fons de capital risc que compren hospitals.

És a dir que la reforma sanitària d’Obama es va quedar curta.

Perquè vegi com ha estat l’evolució política d’aquest país, el president Obama va aconseguir aprovar una reforma sanitària el 2010 que, de fet, era molt semblant a la que va proposar el president Nixon (republicà i teòricament més a la dreta) el 1971. Una reforma que va consistir en portar 20 milions de persones més al sistema d’assegurança de salut de les mútues privades, o sigui que podríem dir que Obama va portar més gent al sistema, però va anar amb molt de compte de no canviar el sistema.

O sigui que, culturalment, no hi ha espai per a un polític que porti en el programa la sanitat pública.

Els americans estan a favor d’una sanitat pública universal com la del Canadà, i les enquestes ho mostren de manera sostinguda. Entre el 55% i el 60% hi deuen estar a favor, però els polítics no deixaran que passi. L’única possibilitat d’una reforma així és una àmplia mobilització que pugui superar l’enorme poder financer dels que s’hi oposen. Hem de tenir esperança, al cap i la fi encara tenim alguns vestigis de democràcia al nostre país, i si un 60% d’americans ho volen potser algun dia passarà.

Potser la pandèmia els farà pensar que convé.

Sí, perquè, a més a més, cinc milions d’americans ja han perdut la cobertura sanitària perquè han perdut la feina, i a finals de juny es calcula que seran 13 milions i mig. Molta gent que es pensava que tenia la sanitat coberta ara s’adona que, de fet, vivia en la més completa inseguretat. Sí, això comença a canviar el diàleg d’aquest país sobre la sanitat, però no tan sols sobre les mútues sinó sobre els hospitals, que ara s’ha vist que estan mal preparats per a una pandèmia. Per què? Doncs perquè aquestes clíniques que pertanyen a grups de capital risc estaven planificades per fer el que era rendible no el que era necessari. I ara tot el model de negoci, basat en cirurgies selectives, se’ls en ha anat en orris.

¿El coronavirus està impactant en les minories més pobres perquè com que no es poden pagar el metge no fan medecina preventiva?

És una barreja de causes. Algunes minories fan feines essencials en la nostra societat, com la de la neteja, i per tant estan més exposades. El 98% dels executius de Goldman Sachs estan treballant a casa. El personal de neteja, de manteniment de les instal·lacions, els conductors d’autobús, els del repartiment a domicili, els dels supermercats, tots aquests són al carrer, o sigui que els que tenen salaris més baixos són els que corren més risc. Després també sabem que el virus es transmet allà on la gent viu més amuntegada, que és com viuen algunes minories que, a sobre, no tenen cotxe i han d’agafar el transport públic, i això els exposa més. I sí, en general estan malament de salut perquè no van al metge. Hi ha nadius americans d’algunes reserves del sud-oest que no tenen ni aigua corrent a casa, o sigui que ja em dirà com es poden rentar sovint les mans.

Per tant, la medicina primària és una altra assignatura pendent.

Sí, entre altres raons perquè per als metges és més rendible ser especialista que ser metge de família.

Per acabar-ho d’adobar, la gestió del president Trump ho deu haver empitjorat tot plegat.

Sens dubte. Va començar negant que hi hagués cap problema. Però abans d’això va eliminar el grup de preparació per a una pandèmia del Consell Nacional de Seguretat, o sigui que al nivell més alt del govern no hi havia ningú fent cap pla ni de compra de material ni d’especialistes. Ara hi ha uns 50.000 treballadors menys a les agències de salut públiques a nivell local i estatal que l’any 2008. I a les agències de salut pública hi havia una desmoralització tremenda. Hi ha hagut un autèntic èxode de gent competent davant el negacionisme científic denigrant durant els tres anys i mig d’aquesta presidència. O sigui que si suma la feblesa de les agències que haurien hagut d’actuar i les setmanes que el president va estar negant el problema al principi, molta gent va pensar que no calia preparar-se. De fet, encara hi ha seguidors de Trump que rebutgen les mesures de distanciament social, que sabem que són tan importants.

Quina confiança li mereix el doctor Anthony Fauci, director de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses?

Fauci és un especialista en malalties infeccioses molt competent, que ha anat molt en compte a no dir res que pogués ofendre Donald Trump per no perdre el càrrec, i per tant no ha dit tot el que hauria hagut de dir.

Què li ha semblat l’anunci de Trump de retirar l’assignació dels Estats Units a l’OMS?

És típic de Trump: sempre dona la culpa als altres dels seus propis errors i desastres. I aquesta retirada de diners de l’OMS ha estat una de les seves decisions més destructives, que crec que costarà la vida a milers i fins i tot a milions de persones. Perquè en el món en vies de desenvolupament l’OMS hi té un paper vital a l’hora de prevenir epidèmies. Retirar els recursos a l’OMS enmig d’aquesta epidèmia crec que es podria considerar un crim contra la humanitat.

PerfilEl doctor David Himmelstein (Nova York, 1950) és professor de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de la Ciutat de Nova York (CUNY) i màster en medicina interna per la Universitat de Harvard. Com que té més de 65 anys, les normes de l’estat de Nova York no li han permès fer de voluntari amb els malalts de coronavirus, i s’està a casa, a 2 hores de Manhattan, estirant-se els cabells perquè els professionals de la salut pública com ell feia temps que advertien les autoritats que els EUA no estaven preparats per a una pandèmia com aquesta. Himmelstein ha dedicat bona part de la vida professional a estudiar la fallida del sistema sanitari americà, els costos administratius d’una sanitat caríssima però ineficient i la denegació dels serveis de salut a la població per raons econòmiques. Ha vist que fins i tot a l’Europa que té sanitat pública el virus ha causat milers de morts, de manera que es pregunta com serà la tragèdia americana, tenint en compte que milions d’americans quan perden la feina perden també l’assegurança mèdica. Una filla seva, que sí que viu a la Big Apple, li ha dit que Nova York és una ciutat fantasma.