Si l’Estat no en sap més, la societat catalana, sí

Les nou detencions practicades ahir per ordre de l'Audiència Nacional i explicades pel ministeri de l’Interior amb un rècord mundial de condicionals no responen exactament a una escalada. De fet, ni tan sols són la continuació de les acusacions retirades a Tamara Carrasco, o als professors de l'IES El Palau o de la Seu d’Urgell. No. Les detencions d’ahir són la continuació de la gran acusació, la de rebel·lió, que necessita violència. Ho van dir els fiscals durant el judici al Suprem: “Tot es va fer sota el paraigua de la violència” i “va ser un còctel explosiu d’unilateralitat”. Si vostè i jo teníem mirades d’odi i érem muralles humanes, què podem esperar de l’Estat? Amb violència, estan presentant el Procés als espanyols i al món perquè ningú empatitzi amb els presos quan es dicti sentència. És una greu irresponsabilitat, però encara que l’Estat no en sàpiga més, nosaltres sí que n’hauríem de saber i no hauríem de caure en la provocació.