El fenomen social de l’alzina de Gràcia

Com va passar fa anys amb el Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès, salvar una alzina de més de dos metres i mig de diàmetre, plantada ja fa més de dos segles en un jardí privat d’un carrer de Gràcia, s’ha convertit en una raó per viure per a cada cop més veïns: hi ha mestres d’escola i educadors d’esplai que hi estan portant la canalla, hi ha acampat gent, hi han aparegut músics i pintors... Fins i tot el veí del davant, a qui el brancam de l’alzina li pica a les finestres perquè s’hi abalança, es manifesta perquè no la tallin, i només demana que la podin com havien estat fent regularment fins fa tres anys. De cop i volta, per més que un descuit inexplicable de diverses administracions municipals barcelonines hagi fet que sigui possible que es tali l’arbre i es tirin a terra les cases amb jardí, a tothom se li ha fet evident que la consciència ciutadana del segle XXI no pot acceptar que ser legal passi sempre per sobre de ser legítim.