Flames, sí, diàleg, no

La violència té una prima d’audiència a la televisió. “Si sagna, obre l’informatiu”, diuen els americans. Quan les flames encenen un contenidor, s’encenen les càmeres, també. És així a tot arreu. Dimecres van coincidir en el temps les flames al voltant del Camp Nou i els rètols de Sit and talk a l’estadi. Ens hem fet tips de veure les imatges dels aldarulls i de les càrregues policials, però la transmissió del partit va mostrar un zel escrupolós no enfocant els rètols que demanaven diàleg. Curiós món, el nostre, en què el mateix aparell premia la violència i castiga la reivindicació enraonada. I no s’hi val a dir que la tele de pagament i les competicions tenen el seu llibre d’estil, perquè els mitjans tenen responsabilitat social, que passa per ser fidels a la realitat. Deu ser que, per al poder, demanar diàleg és més perillós que cremar contenidors.