El líder i l'equip

Durant la presentació de la programació de tardor de TV3, Gemma Nierga va sorprendre Ricard Ustrell explicant que havia parlat amb la seva mare i que li portava un consell de part seva: que confiés en l’equip, que no ho volgués revisar tot ell. Tothom va riure i l’al·ludit va fer cara de sorprès: “Però si jo sempre confio en els meus equips!” Segur que sí, però a la ràdio o la televisió, com en tantes altres feines en què hi ha un nom i un prestigi personal en joc, el que va al davant viu la responsabilitat amb una exigència intransferible. Sempre té un racó del cervell donant voltes al que cal fer. Si hi ha fracàs, és l’únic que no pot amagar-se. La seva tensió sempre serà superior a la dels altres. No els veu patir com ell. Tothom confia que si van mal dades ell ja ho salvarà. I a ell, qui el salva? Per això, malgrat que confiï en l’equip, no es pot escapar del “si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”.