L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Soc més català que el pa amb tomàquet i més espanyol que la truita de patates’

L’home del dia és Miquel Iceta. Segons el que explica avui ‘La Razón’, Pedro Sánchez li va oferir un ministeri però Iceta li va dir que ministre no, perquè hauria de deixar de ser el primer secretari del PSC, i això, amics i amigues, no es deixa ni per un ministeri, però que de president del Senat sí que s’hi veuria.

Al Senat el PSOE té majoria, o sigui que no hi haurà problema. El problema és que Iceta no és senador i que només pot ser-ho si el Parlament l’envia al Senat com a senador per designació autonòmica(hi ha uns senadors que ho són perquè són diputats autonòmics, designats pels Parlaments). Esquerra ja ha dit que no pensa votar Iceta. Entre altres raons, perquè se’n va assabentar pels diaris i això fa sospitar als republicans que els socialistes ja ho tenien pactat amb Ciutadans. Se suposa que Esquerra necessita fer notar que té la clau, de manera que potser voldrà negociar alguna cosa a canvi de donar un vot que normalment ha estat automàtic, i d’aquesta manera fer gruar a Iceta la seva pertinença al club del 155 que va defensar en els dies en què va sortir als carrers de Barcelona a manifestar-se de bracet de l’aleshores plana major del PP de Catalunya, Montserrat, Millo i Albiol, amb qui va compartir una selfie.

Curiosament, res de tot això val per al PP i Ciutadans, al contrari: li recorden a Iceta que ha parlat de referèndums i d’indults.

De manera que ara, fixin-se quina situació més curiosa, si Esquerra i el PDECat deixen que Iceta sigui president del Senat la dreta nacionalista espanyola podrà repetir el mantra del Sánchez hostatge dels independentistes. Per a mostra, la portada de l’’Abc’ d’avui: “Picada d’ullet als independentistes”. En canvi, si no el fan senador, el PSOE sempre podrà dir que els independentistes els han fet la campanya de les municipals, perquè s’haurà demostrat que no hi ha pacte.

Quin importància té que Iceta sigui president del Senat si el Senat té poca, per no dir molt poca importància? Doncs en té dues. Una de simbòlica: el president del Senat és la quarta autoritat de l’estat espanyol, i el Senat és allà on parlen (més aviat on dormen) les autonomies. De manera que un president català (Joan Rigol va estar a punt de ser-ho però Pujol no ho va voler) que parlés de tant en tant en català al Senat, que animés a (és un exemple) l’ús del català als plens, seria un impuls simbòlic al canvi de to que pretén Pedro Sánchez. L’altra importància és potencial. Iceta és un polític que té una cosa molt clara: vals el poder que tens. Poder polític. I des del poder, negociar. Buscar consensos, fer pactes. Iceta és l’home que el 2003 va fer el pacte del primer tripartit, el del PSC de Maragall derrotat per Mas, que truca a Puigcercós i li diu “intentem fer un pacte”. I el fan, els socialistes presideixen la Generalitat durant set anys, amb Maragall primer, amb Montilla després, i Iceta sempre al darrere. Quan els socialistes es treuen de sobre Maragall és Iceta qui mou tots els fils perquè Montilla sigui president. Com diu Iceta al seu llibre ‘Icetadari’, “soc un polític professional, i per tant, intento trobar els punts d’acord que permetin l’assoliment dels consensos més amplis”.

Iceta treballarà tota la vida perquè Catalunya no sigui independent, d’acord amb la definició que va fer d’ell mateix: “Soc més català que el pa amb tomàquet i més espanyol que la truita de patates”, però precisament perquè és perfectament conscient del tomb que ha fet Catalunya i que el PSC ha perdut molt de poder, fins al punt de ser una ombra del que va ser, ha posat la seva intel·ligència política a treballar i Pedro Sánchez l’ha escoltat.

Sobre el tomb, un apunt molt significatiu: Eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Estan organitzades perquè no se sàpiga que hi ha eleccions, no voti ningú i surti un candidat de l’establishment acceptable per Catalunya i que no incomodi a Madrid. Doncs bé, el sobiranisme ha guanyat per majoria absoluta i, de fet, el probable president, Joan Canadell, ha estat impulsat per la campanya que han fet els voluntaris de l’ANC. El recent president de Fira de Barcelona, Pau Relat, venia de la fundació privada d’empresaris Femcat. Si Iceta és limita a ballar el ‘Don’t stop me now’ i a fer de somriure del règim, tant és ell com un altre. Si Pedro Sánchez vol demostrar que no té por de fer política a Catalunya, que ell i Iceta ho demostrin.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.