El metro de Joan Gaspart i el comiat d’Avancar

El vicepresident Joan Gaspart va marxar però sempre ens quedarà l’amic Joan. Preguntat per en Cuní sobre com havia anat des de Barajas fins a la fira de Madrid, ha contestat: “Per primera vegada en la meva vida he agafat el metro des de l’aeroport, i tampoc ha estat tan tràgic”. En efecte, aquí l’únic que és tràgic és no tenir un transport públic a la vora. En canvi, el que sí que ha estat un cop baix és que Avancar plegui a Barcelona. Donava un servei eficient, m’ha permès no tenir cotxe durant més de cinc anys i m’ha suposat un estalvi de diners, de temps i de totes aquelles servituds del cotxe que es resumeixen en la cara que fas a la cua del tren de rentat. El 'car sharing' m’ha fet sentir allò que diuen dels joves i del segle XXI: més interessat en l’ús que en la propietat. Però deu ser que o l’empresa no estava ben portada o que encara hi ha massa barcelonins vivint al segle XX, que pensen que és tan tràgic baixar al metro com ficar-se en un cotxe que ha conduït un altre.