L'anàlisi d'Antoni Bassas: ‘El ministre de l’Interior i la convivència a l’espai públic’
"Si al ministre de l’Interior li importa la convivència, el que ha de fer és deixar de creure’s la propaganda, distingir qui és l’agressor i extremar el comportament respectuós amb els drets dels ciutadans de la Policia i la Guàrdia Civil, que estan sota el seu comandament"
Avui es reuneix a Barcelona aquest organisme que s’anomena Junta de Seguretat, que asseu a la taula els governs català i espanyol per discutir qüestions de seguretat.
La reunió començarà sota l’impacte d’una notícia que no ajuda al bon clima: Pedro Sánchez envia a Catalunya almenys 450 policies nacionals antiavalots per la Diada. Per més que la Moncloa s’esforci a dir que el desplegament és habitual, es tracta, des del nostre punt de vista, d’un postureig autoritari. Perquè les Diades són pacífiques, perquè de policia ja en tenim, i perquè la policia nacional ha quedat vinculada per sempre al “Que nos dejen actuar” i a la repressió violenta de ciutadans pacífics l’1-O. O sigui, els episodis de violència als carrers de Catalunya els van causar les forces de seguretat de l’Estat, els va beneir el rei i ara els protagonitzen l’agent de la Policia Nacional que va trencar el nas a Jordi Borràs o l’extrema dreta que es tapa la cara per treure llaços grocs o ataca càmeres de televisió perquè pensa que és de TV3 en una manifestació convocada per Ciutadans.
A la reunió de la Junta de Seguretat, tal com expliquem avui, el ministre Grande-Marlaska voldrà parlar de “la convivència a l’espai públic”.
Sempre està bé que es parli de la convivència, tots estem preocupats per la convivència, sempre que proposar de parlar-ne no sigui una acusació als de l’altra banda de la taula d’estar-la posant en perill, i francament, aquesta és una acusació del govern espanyol a la Generalitat. Ahir, Pedro Sánchez va fer una d’aquelles frases eslògan, un joc de paraules amb rima, quan va dir: “A Catalunya no està en joc la independència, està en joc la convivència”, una frase que, en el fons, amaga la idea que la independència és una idea que trenca la convivència.
Intentem posar les coses ens perspectiva: comparat amb altres conflictes polítics al món, el de Catalunya s’està desenvolupant enmig d’una contenció social admirable, però això a l’estat espanyol no li importa, més aviat semblaria que li molesta.
Els episodis principals de violència no els han creat els independentistes. ¿S’enrecorden de la policia nacional, el 20-S, intentant entrar durant hores a la seu de la CUP, buscant brega, en una provocació que els va sortir malament?
Amb els llaços grocs hem tingut algunes agressions al carrer, agressions dels contraris als que en portaven o en posaven. Acabar amb els llaços grocs és fàcil: que l’Estat alliberi els presos polítics. Com que això de moment no passarà, és inadmissible que, a sobre, es pretengui eliminar els llaços a base d’invocar la neutralitat de l’espai públic.
L’espai públic no és neutral, és precisament el lloc on van a parar totes les manifestacions, contradiccions i disputes de la vida pública. Si fos neutral, adeu processons, cavalcades de Reis, el Pride de l’arc de Sant Martí i així successivament. El carrer no és neutral; els noms dels carrers no són neutrals, les estàtues no són neutrals. Treure llaços grocs és atacar la llibertat d’expressió. Si al ministre de l’Interior li importa “la convivència a l’espai públic a Catalunya” el primer que ha de fer és deixar de creure’s la propaganda dels mitjans i de la dreta que cada dia intenten convertir Catalunya en un Ulster. Si li importa la convivència ha de distingir qui és l’agressor. Si realment li importa la convivència, ha d’extremar el comportament respectuós amb els drets dels ciutadans de la Policia i la Guàrdia Civil, que estan sota el seu comandament.
Per tot plegat, recordatori per a aquests dies i sobretot per a la manifestació de la Diada: compte amb les provocacions, com sempre.
Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.