L’anàlisi d’Antoni Bassas: Calvo: “No tenim tipus penals adaptats a una societat moderna”

Dissabte vaig passar un moment pel FAQs de TV3, just quan entrevistaven Xavier Melero, un dels advocats de la defensa en el judici del Procés. Melero deia que li sabia greu que s’utilitzés l’expressió justícia espanyola, en què l’adjectiu espanyola serviria per desacreditar el substantiu justícia. Crec que l’advocat sap, perquè ho ha patit en la persona del seu client Quim Forn, que, pel que fa a l’independentisme català, justícia espanyola no és sinònim de justícia europea sinó d’escarment.

Sense anar més lluny, divendres passat la Fiscalia de Vigilància Penitenciària va demanar al jutge que revoqués la petició de permís que Jordi Cuixart havia fet (el segon que demanava). El fiscal diu que Cuixart no ha assumit la "gravetat" del delicte pel qual va ser condemnat a nou anys de presó i que tampoc se n'ha "penedit". Retreu als tècnics de la presó de Lledoners que no s'hagin pres més temps per "observar l'evolució de l'intern" i afirma, en un paràgraf antològic, que "la percepció de l'intern que els fets realitzats no van ser violents és contraria als fets declarats provats a la sentència condemnatòria", i retreu al president d'Òmnium que faci la seva pròpia "interpretació" de la sentència del Procés per quedar-se amb la idea que no va existir cap delicte.

O sigui, tothom va veure, durant hores, que no hi va haver violència davant la seu d’Economia, que si per violència s’entenen els cotxes trencats, no els va trencar Cuixart (ni Sànchez) sinó el pes de les moltes persones, inclosos periodistes, que s’hi van enfilar, en els vídeos a la sala del Suprem (al final i “con sumo agrado”) tothom veu que no hi ha violència, però com que la sentència diu que hi ha violència, hi ha violència. Els fets són igual, l’important és el que digui el jutge. Ja sabem que hi ha una veritat judicial, però si alguna vegada la veritat judicial ha anat per una banda i la veritat per un altra és en el judici del Procés al Suprem. Els termes en què parla el fiscal de Cuixart són de “reeducació”, com si el condemnat no estigués bé del cap.

No. Justícia espanyola no és sinònim de justícia europea. No ho dic jo. Ho diu la vicepresidenta espanyola Carmen Calvo. Ahir El País va tornar a explicar com la sentència d’Alemanya sobre l’extradició de Puigdemont va posar el Codi Penal espanyol en evidència: “La democracia española del siglo XXI no tiene instrumentos actualizados para la defensa del Estado. Estamos reaccionando con instrumentos que son propios de un país de hace muchos años. En otros países europeos es diferente. No tenemos tipos y penas adaptados a una sociedad moderna, que ejerce las discrepancias, las desobediencias, y un montón de situaciones que no están acompasadas. [...] La sentencia alemana en este sentido fue muy interesante para reflexionar”.

I què deia la sentència alemanya? Que “l’ordre europea de detenció cursada per les autoritats espanyoles pot qualificar-se d’atípica”. A l’apartat que al formulari es reserva per descriure “hora i lloc de la comissió del delicte” s'hi inclou un relat de 17 pàgines que reflecteix el desenvolupament històric del moviment independentista català i s'inicia en la primavera del 2015, malgrat que, en principi, el reclamat hauria comès els dos actes delictius que se li imputen entre el 6 de setembre del 2017 i l’1 d'octubre del mateix any.

“La sala arriba a la conclusió que les institucions espanyoles haurien pogut fer front a la pressió exercida pels esdeveniments del dia de la votació: la sol·licitud d’extradició descriu escenes tumultuoses en locals electorals, però la sala no aprecia que aquestes accions individuals fossin capaces de posar seriosament en perill l’ordre constitucional de l’estat espanyol”.

I el millor: “És absurd pensar que l’estat espanyol, membre de la UE, pogués abusar d’un procediment penal amb la intenció de castigar el reclamat [Puigdemont] per les conviccions polítiques per mitjà d’acusacions falses o amb penes més dures de les habituals. La sala considera inimaginable que, com aparentment tem el reclamat, la justícia espanyola, en cas de consumar-se l’extradició, decideixi processar per rebel·lió el reclamat en contra del que ha decidit aquesta sala”.

Doncs no, els van processar per rebel·lió i condemnar per sedició. Si agafem una frase del fiscal sobre el cas de Cuixart i ho apliquem a Puigdemont: "La percepció de la justícia espanyola que els fets realitzats van ser violents és contrària als fets declarats provats a la sentència sobre l’euroordre enviada a Alemanya". Ja ho diu Calvo: la sentència alemanya fa reflexionar.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.