L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els deures d’estiu de Pedro Sánchez segons el PDECat'

Avui tots els mitjans publiquen a portada la mateixa notícia: el PDECat encareix el seu suport a Pedro Sánchez. Cadascú amb el seu matís editorial, tothom recull el missatge que va llançar ahir la diputada del PDECat al Congrés de Diputats, Míriam Nogueras. N’hi ha que parlen que el PDECat posa en risc l’estabilitat del govern espanyol, d’altres afirmen que Puigdemont amenaça de retirar el suport a Sánchez, o que Puigdemont avisa Sánchez.

Recordem que tot això es desencadena quan aquest cap de setmana la coordinadora del PDECat Marta Pascal plega del càrrec i en marxa dient que no té la confiança de Puigdemont. Quan a la diputada Nogueras li pregunten si la renovació en la direcció del PDECat influirà en el sentit de vot dels diputats a Madrid, contesta que sí.

Quin és el fons de tot plegat? Hem fet unes quantes preguntes i el que hem pogut reconstruir és això: el PDECat no té cap intenció de fer caure el govern de Sánchez diguem-ne “capritxosament”. Ara mateix no hi ha eleccions anticipades a Catalunya en l’agenda pel mínim decòrum que no es pot estar negociant amb Madrid i preparar eleccions alhora. Sense anar més lluny ahir es van reunir a Barcelona el president Torra amb la delegada del govern Cunillera (amb regals de primer dia inclosos), i a Madrid el ministre Borrell i el conseller Maragall (una trobada com per haver-hi estat, atès que els uneix una forta personalitat i el carnet del PSC que van compartir molts anys, però aquesta és una altra història).

El missatge del PDECat a Sánchez i a la política espanyola en general és doble. Per un cantó es diu a Sánchez que prengui nota que el PDECat només té una agenda; que ell, Sánchez, només té un interlocutor que és Torra, que no es pensi (o no somniï) que hi ha uns durs que són Puigdemont i Torra i uns possibilistes al PDECat com Marta Pascal, amb qui van negociar la caiguda de Rajoy). Vaja, com em deia gràficament una persona que està al corrent de tot, que “aquí no hi ha cap Duran Lleida”, que hi ha una sola agenda i que Torra té l’empoderament de l’estratègia sense fissures, que el PDECat té una estratègia. Torra s’ha de sentir fort, sense una agenda paral·lela. Com deia ahir la diputada Nogueras a la ràdio, “el PDECat està ordenat i ens feia falta”. I aquesta coordinació es pretén que sigui total, no tan sols al Congrés, a Madrid, sinó també al Parlament.

El segon missatge del nou PDECat a Sánchez és que el suport polític al govern espanyol no és de franc. I si no és de franc, què vol el PDECat a canvi? Que Sánchez faci els deures aquest estiu, que a la tardor posi damunt la taula les mesures polítiques que facin realitat allò que tantes vegades ha admès el president espanyol: que el problema amb Catalunya és polític i no judicial i que, per tant, el PDECat no acceptarà que li diguin que es pot parlar de tot excepte d’autodeterminació, i que insistirà a pactar un referèndum com a Escòcia.

I també, molt important i potser decisiu els pròxims mesos: a la tardor arribarà el judici. De què els acusaran? De rebel·lió, sedició i malversació? Això és el que ha pretès Llarena, que ha construït la causa perquè tots els que s’asseguin al banc siguin acusats per aquests delictes. És per aquesta dèria que va retirar les euroordres.

Però de la rebel·lió i la sedició ja hem vist què n’han dit els jutges alemanys, fins al punt que Llarena, posant-se vermell, ha retirat les euroordres de detenció sobre els altres exiliats. El judici ha de ser per rebel·lió, sobretot per aconseguir que Puigdemont no tan sols vagi a la presó, sinó sobretot perquè mai més pugui tornar a ser president. Sánchez es limitarà a fer d’espectador? Està d’acord amb aquesta qualificació dels fets, ell que va dir que això no era rebel·lió? ¿O Sánchez té marge polític per dir als espanyols que la instrucció de la causa contra els presos i exiliats ha costat molts diners als contribuents, ha tingut un preu molt alt també en termes d’imatge de la justícia espanyola -que ha quedat molt perjudicada a Europa amb la retirada de les euroordres- i que li complica molt fer política a Catalunya? Això és el que voldria el PDECat. Aquests són els deures que espera que Sánchez faci aquest estiu: que no es limiti a ser espectador de la solució judicial que el PP va donar al procés si creu que el problema no és judicial, sinó polític. En l’entorn de Torra i Puigdemont creuen que com més aviat reconegui el govern socialista espanyol que la instrucció ha sigut una recreació jurídica, més fàcil serà recular.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.