L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Professorat assenyalat i Catalunya a la investidura’
"L’obertura de la causa va ser un advertiment generalitzat a tot el professorat de Catalunya, i aquesta coerció és incompatible amb la llibertat de càtedra"
Divendres, just quan començava el cap de setmana, va arribar la notícia que la justícia havia arxivat les tres últimes denúncies que quedaven obertes contra els nou professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca acusats d’humiliar –en paraules de la fiscalia– els alumnes que són fills de guàrdies civils l’endemà de l’1-O.
La justicia arxiva el que quedava de causa perquè no hi ha prou indicis per mantenir-la oberta.
Els acusaven de delictes d’odi i contra la integritat moral, i tot per haver parlat de l’1 d’Octubre a classe. No és que el malson s’hagi acabat del tot, perquè la fiscalia recorrerà aquest arxivament, i de les altres causes que es van obrir contra professors d’aquell institut, només una està definitivament arxivada. Les altres cinc segueixen a l’Audiència de Barcelona, pendents de recurs. Aquesta que està totalment arxivada és la que es va interposar contra un docent que, segons la fiscalia, va demanar als alumnes que “aixequessin la mà els fills dels guàrdies civils”, el dia 20 d’octubre del 2017. Fins i tot la fiscalia ho va deixar córrer. Però el mal ja està fet, perquè la persecució no només va ser judicial: també hi van participar piròmans polítics i mediàtics.
El 29 d’abril de l’any passat, ‘El Mundo’ va publicar a portada un reportatge que incloïa el nom i la foto dels professors encausats, i deia que alguns fills de guàrdies civils havien estat al País Basc del tret al clatell i que ara- cito textualment “tornen a estar en la diana”, una mena d'avançament del que ens esperava: allò de les mirades d’odi que vam sentir al judici.
I a l’’Abc’ van perpetrar aquest muntatge a la portada que estalvia qualsevol altre comentari.
I endevinin a qui li va faltar temps per, no ja respectar els mestres, sinó almenys, la presumpció d’innocència?
Doncs sí, a Albert Rivera, que no va dubtar a penjar aquest tuit amb les cares dels professors. Han passat tres dies des que es va arxivar l’última de les causes, i Rivera no ha estat tan ràpid a demanar disculpes.
Han quedat clares dues coses, amb el temps. Una, que els professors aquells dies van portar a l’aula el debat del que estava passant al carrer, que van ser fets literalment històrics. Dues, que les acusacions i l’obertura de la causa van ser una manera d’intentar fer realitat l’eterna acusació d’adoctrinament a les aules i, pitjor encara, un advertiment generalitzat a tot el professorat de Catalunya, un advertiment de “compte de què parleu” o, pitjor encara, “si parleu del Procés us assenyalarem”, i aquesta coerció és incompatible amb la llibertat de càtedra, com han reiterat els docents des d’aleshores.
L’arxivament de la causa és una bona notícia que esperem que sigui definitiva, tot i que no rescabalarà els professors del patiment que han passat.
D’aquest matí, un darrer apunt: d’avui en vuit, dilluns de la setmana que ve, és la sessió d’investidura de Pedro Sánchez i avui el socialista ha donat per trencades les converses amb Pablo Iglesias amb unes qüestions de procediment com a pretext.
És clar que Sánchez està esgotant el temps per aconseguir ser president amb les mans més lliures possibles (ho té difícil perquè només té 123 diputats) i que preferiria no haver de pactar amb Podem, perquè aquest pacte el situa a l’esquerra i deixa el centre a PP i Ciutadans, quan ell voldria governar des del centre. Però Sánchez no explica res de tot això. L’excusa que posa és Catalunya –"Sempre he tingut molt dubtes que Iglesias entri al govern perquè tenim enormes diferències sobre temes vigents com Catalunya”–, i en parla en termes tristíssims per impropis, perquè per fer-se l’home d’estat (aquí podríem dir, “el milhomes d’estat”) i que no se l’acusi de tebi no dubta a amenaçar amb el 155: "L'independentisme continua trencant la convivència a Catalunya i l'Estat haurà d'actuar si la situació va a més".
S’ha lluït Sánchez, dient això. Curiosament, saben que els presos han defensat l’abstenció de l’independentisme a la investidura, per fer-la possible. Artur Mas també la va defensar, en declaracions a l’ARA. I això, a Sánchez, el fa estar molt incòmode: "Em sembla contradictori que PP i Cs votin en contra de la investidura i partits independentistes, a favor".
És en situacions com aquesta de la investidura que l’independentisme ha de jugar les seves cartes de la manera més intel·ligent possible.
Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.