L'anàlisi d'Antoni Bassas: '¿Que l’independentisme ha despertat l’extrema dreta? Perdó?'

Avui s’ha de reprendre el ple del Parlament que va quedar suspès la setmana passada perquè Junts per Catalunya i Esquerra Republicana no es posaven d’acord sobre com havien de delegar el vot els diputats suspesos pel jutge Llarena. Deuen recordar que van arribar a un acord quan ja era de nit, després de tot un dia de reunions, i el president del Parlament va tornar a convocar el ple per avui.

El problema és que els lletrats de la cambra han avisat que la fórmula que va proposar Junts per Catalunya pot invalidar les votacions, bàsicament perquè així com Junqueras i Romeva van designar quin diputat votaria per ells, Puigdemont, Sánchez, Rull i Turull no ho han fet. Total, que ara qui ha de decidir si els vots són vàlids és el president del Parlament, Roger Torrent, però si els dona per bons s’exposa a la possibilitat que les votacions siguin impugnades al Tribunal Constitucional pels grups parlamentaris o pel govern espanyol i, fins i tot, Torrent i la mesa del Parlament podrien haver de fer front a possibles responsabilitats penals.

Pensem que l’últim que es pot permetre la ja precària majoria independentista és tornar a discutir-se i entrar en un altre llarg dia de corredisses. Van tenir tot l’estiu per parlar-ne, divendres Torra i Aragonès van sortir a dir que l’estabilitat interna del Govern estava garantida. Si avui no se’n surten, continuaran malbaratant la majoria que van guanyar a les dificilíssimes eleccions del 21-D. I aviat farà deu mesos d’aquelles eleccions. I van ser dificilíssimes per als candidats, que eren a la presó o l’exili, per als partits i per a la gent que va anar a les urnes amb voluntat de continuar l’1-O, de plantar cara a l’Estat i la seva violència més que no pas de passar comptes amb la seva frustració perquè la independència proclamada la tarda del 27 d’octubre es va quedar allà, al Parlament. El 21-D va ser una victòria que va desconcertar altra vegada l’estat espanyol. Com és possible que costi tant gestionar una victòria? Si la resposta és que per raons personals i partidistes, la resposta no és acceptable. La falta de mirada llarga i de generositat a aquestes altures de tanta lluita compartida i de tant patiment no és admissible, no es pot malbaratar la mobilització social més transversal de la història contemporània de Catalunya.

Ara, amb això de Vox, alguns columnistes diuen que la culpa és de Catalunya, que ha despertat l’extrema dreta. (La veritat és que Catalunya ho ha despertat gairebé tot, a l’Espanya moderna, des de la Revolució Industrial a les avantguardes artístiques, però aquesta és una altra qüestió.) Avui he rumiat per un moment aquesta possibilitat: de la mateixa manera que diem que el PP ha sigut una fàbrica de fer independentistes, fins a quin punt podríem dir que l’independentisme ha fet sortir la ultradreta de la cova. Crec que hi ha una diferència fonamental: quan aquí no es reclamava ni independència, ni tan sols referèndum, el PP ja clamava que Espanya estava en perill. ¿Recorden els 4 milions de firmes contra l’Estatut? Quan aquí no hi havia cap problema amb l’ensenyament en català, Ciutadans ja feia de partit nacionalista espanyol. Vull dir que qualsevol pas que faci Catalunya, per petit o legal que sigui, és aprofitat per algú a Espanya per guanyar vots o vendre diaris amb histèries d’extrema dreta. Aquest algú han sigut el PP, Cs i notables parts del PSOE. Però si Casado i Rivera han admès tota mena de coincidències amb Vox! Que ens vinguin ara amb això que l’independentisme ha despertat la ultradreta és oblidar que ells van adobar el terreny.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.