L’anàlisi d’Antoni Bassas: 'Què diran Rivera i Arrimadas del pacte amb la ultradreta a Andalusia?’

Tornem de Nadal i Sant Esteve estenent la partida de naixement d’una criatura que es veia a venir: el nou tripartit, el tripartit nacionalista espanyol de dretes, l’acord del PP, Ciutadans i Vox. El PP presidirà la Junta d’Andalusia i Ciutadans el Parlament andalús, i Vox tindrà un lloc a la mesa de la cambra. Malgrat que Ciutadans ha evitat reunir-se amb Vox en públic, el líder del grup d'ultradreta va confirmar l’acord ahir. “Ara sí, després que Cs i el PP hagin demanat oficialment el suport del nostre partit, donant veu i vot a la mesa per a Vox, podem parlar d’acord…”

Que el PP pactés amb la ultradreta no és cap sorpresa: des de l’Aznar amb majoria absoluta del 2000, l’extrema dreta hi havia trobat el seu hàbitat polític natural. Aquí la gràcia és Ciutadans, que a Catalunya no enganyen la majoria, que sabem que ja van néixer com un partit nacionalista espanyol, anti català a l’escola, que no han condemnat el franquisme ni al Parlament ni al Congrés, que han enganyat els europeus fent-se passa per centristes i liberals, i que ara, en aquests dies perduts entre Nadal i Cap d’Any han arribat a un acord tan penós amb Vox que fins i tot Manuel Valls va advertir preventivament que no l’havien de firmar.

Ciutadans i el PP, aquells que parlaven de tripartit anticonstitucional a Catalunya, han quedat convertits ara en socis tripartits amb la ultradreta que vol acabar amb la Constitució. Felicitats, Albert Rivera i Inés Arrimadas.

L’acord del tripartit nacionalista espanyol de dretes a Andalusia té la virtut d’assenyalar-li el camí a Pedro Sánchez: amb la majoria curtíssima que té al Congrés, ja veu qui el podria fer fora de la Moncloa.

En aquest punt, els recomano vivament l’article que firma avui Suso de Toro, titulat “Qui va guanyar el 21-D?”, on afirma que “La cimera dels dos governs celebrada la setmana passada va ser un èxit molt important de la societat catalana”. Per què ho diu? Perquè el comunicat reconeix que hi ha “un conflicte pel futur de Catalunya”, perquè encara que és veritat que el govern espanyol no va cedir res, va reconèixer l’altra part. I afegeix l’autor: “Em sembla absolutament democràtic i deixa el camí obert per a un diàleg i una negociació”.

D’aquí un mes, aquest camí incert de diàleg es posarà a prova llargament, quan comenci el judici als presos polítics i els veiem cada dia per televisió, enfrontant-se a un tribunal encarregat d’assegurar el compliment de l’ordre reial “A por ellos!”

Com si d’una tènue llum nadalenca es tractés, el dia de Nadal a la nit milers de persones van plantar-se davant la presó de Lledoners per cantar el ‘Bona nit’ d’Els Pets als presos. La carretera va quedar bloquejada. Sens dubte els presos han estat presents en moltes taules de Nadal, i ara mateix representen una reserva de convicció per a un sobiranisme dividit.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.

I que tinguem un bon dia.