Antoni Torrens: "Negar els Països Catalans? Tothom té dret a fer el ridícul"

Les festes de sa Pobla al barri barceloní de Gràcia comencen demà, dijous, i s'allargaran fins dissabte. Qui les va fundar el 1992, el farmacèutic pobler Antoni Torrens, segueix a peu de foguerons i organitzant un programa que no deixa de créixer any rere any. Exposició de cartells, degustació de productes balears, glosades, conferències, taller de ball mallorquí, concerts, teresetes (titelles), lectura de poemes de Rosselló-Pòrcel, el so de les xeremies i molt, molt de foc ompliran les principals places i carrers de Gràcia, en una convocatòria que no fa més que sumar participació. La cultura popular viu un moment de seguiment extraordinari, i Antoni Torrens sempre ha estat al capdavant de la recuperació.

Què ha significat per a vostè la cultura popular?

Ha significat viure el poble en directe, perquè, com indica el seu nom, és el poble el que la fa. Per això, no la pots manipular ni encotillar. És l'expressió més autèntica i arrelada. Fins no fa gaire molta gent la menyspreava. Durant anys semblava que els que la defensàvem érem uns terrossos, i no s'adonaven que la cultura popular és el que manté l'essència del poble.

¿La cultura popular va molt lligada a la festa?

Esclar, la festa precisament ha estat la manera d'exterioritzar el sentiment d'un poble. Al meu, sa Pobla, la gent sempre ha estat molt fanera, treballava al camp des de la sortida fins a la posta del sol. La contenció i l'esforç de tot l'any sortien als moments d'esbarjo, per això necessitaven la festa. Els pobles més treballadors són els que han conservat i potenciat més les seves festes, per desfogar-se. En tot cas, les festes són el reflex de la gent que les fa, no han d'estar emmidonades, l'autenticitat és la clau del seu èxit, i han de canviar a mesura que canvia la societat. Si els canvis es volen imposar des de les institucions públiques, la festa acaba en un no res. Els ajuntaments només poden ser col·laboradors, perquè la festa és de la gent. Tampoc s'ha de caure en l'error, massa freqüent, de voler mesurar l'interès d'una festa per la quantitat de gent que hi va. Se n'ha de valorar la qualitat i l'autenticitat.

Quin paper juga la joventut en l'èxit d'una festa popular?

Fa molt de temps que vaig entendre que si els joves no es fan seva la festa, si els joves no estan interessats en la cultura del poble, no té futur. De fet, devers el 1997, quan ens vàrem adonar que a les nostres festes no hi havia res que atragués els joves, vàrem dur a Mallorca les colles de dimonis de foc que jo coneixia de Barcelona. Sabia que eren molt dinàmiques i molt seguides pel jovent. Començàrem amb aquestes colles de dimonis de foc a sa Pobla i a Alaró, i ens dedicàrem a organitzar nombrosos correfocs pels pobles de Mallorca. En aquests moments ja hi ha més de trenta colles de dimonis de foc a l'illa. Si motives els joves, tothom es mou. Les ganes de fer festa hi són.

Demà comencen a Gràcia les festes que organitzeu els poblers. Després de 22 anys des que vostè les va impulsar, ja estan institucionalitzades?

L'Ajuntament de Gràcia ja les té protocolitzades i estan incloses al seu programa. Això vol dir que han interioritzat la festa, però conservant l'essència mallorquina. Sa Pobla a Gràcia ha estat un mostrador de la cultura més autèntica de l'illa. Mostram com som i com feim la festa a Mallorca, sense complexos. Nosaltres som així i així ens presentam.

¿Creu que catalans i balears coneixem prou els uns la cultura popular dels altres?

A Catalunya no s'havien preocupat d'entrar en les arrels de la cultura de les illes Balears. De fet, entre els catalans encara hi ha un gran desconeixement de les illes. Sovint ens tenen com un gran centre turístic o una terra per venir-hi en temps de vacances. De la mateixa manera, la gent de les Balears també desconeix les tradicions de Catalunya. No es pot culpar ni els uns ni els altres, la distància s'ha potenciat de manera intencionada per raons polítiques. El primer any que organitzàrem les festes a Gràcia, una dona mallorquina, quan tornàvem a casa, em va expressar amb tota naturalitat el descobriment que havia fet a Barcelona. "Són com nosaltres", em va dir.

Vostè que ha establert tants ponts entre Catalunya i les Illes Balears, vostè que ha defensat de manera tan ferma la nostra cultura, què pensa quan veu que el Parlament balear, amb el vot majoritari del PP, nega l'existència dels Països Catalans?

Miri, tothom té dret a fer el ridícul. És tan òbvia l'existència d'una cultura comuna que no té cap sentit ni parlar-ne. Ja ho sabem que políticament no hi ha una unitat.

¿Creu que les festes d'aquest any a Gràcia poden veure's influïdes pel procés sobiranista?

En la festa mai no hi ha entrat la política. A Barcelona, però sobretot a Mallorca, he treballat amb tots els partits (a sa Pobla tenim el PP de tota la vida), sempre ens han ajudat i hem mantengut relacions excel·lents.

Què pensa del dret d'un poble a decidir el seu futur?

Si a un poble li prenen el dret a decidir, només li quedarà acotar el cap.