L’anunci de la Fiscalia posa en escac la defensa de Bankia

PeriodistaLa fiscal Carmen Launa, juntament amb el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, va anunciar ahir en l’obertura del judici oral sobre la sortida a borsa de Bankia que preveu acusar els quatre administradors de l’operació d’un nou delicte. Els dos fiscals volen acusar Rodrigo Rato, José Luis Olivas, Vicente Verdí i José Manuel Fernández Norniella de falsedat comptable. Fins ara només se’ls imputava el delicte d’estafa als inversors.

La reformulació dels resultats es va dur a terme el 25 de maig del 2012, setze dies després del nomenament de Goirigolzarri (que es va produir el 9 de maig) per part del consell d’administració de Bankia a proposta de Rato.

L’anunci d’ahir de la fiscal Launa va suposar una autèntica galleda d’aigua freda per a les defenses dels acusats i per a la direcció actual de Bankia. D’altra banda, els pèrits judicials Víctor Sánchez i Antonio Busqueta, inspectors del Banc d’Espanya, ja van assenyalar en els seus sis informes (cadascun d’ells en va elaborar tres) que la reformulació en els comptes era il·legal.

També alguns administradors de l’entitat van negar-se a signar aquesta modificació dels resultats. És el cas d’Araceli Mora, catedràtica d’economia financera i comptabilitat a la Universitat de València. Mora formava part del comitè d’auditoria en l’època de Rato i va ser nomenada presidenta del comitè de riscos per part de Goirigolzarri. Mora, de fet, ni tan sols va assistir a la reunió del comitè d’auditoria de Bankia en la qual es van modificar els comptes, celebrada el 25 de maig del 2012.

Per justificar els ajustaments en els comptes, la direcció encapçalada per Goirigolzarri va dir que la reformulació responia a canvis en la conjuntura econòmica i normativa. Segons la llei, però, aquests canvis no podien afectar en cap cas els comptes anuals del 2011, només els del 2012. “Qualsevol canvi d’estimacions per circumstància sobrevingudes després del tancament de l’exercici tenen un impacte prospectiu; ho diu clarament la norma i és indiscutible”, va declarar la catedràtica Mora davant el jutge Andreu.

Els pèrits judicials, a més, van considerar que els ajustos practicats no responien a les raons invocades per l’equip de Goirigolzarri. Segons els pèrits, les modificacions que es van presentar amb la disfressa de “canvis en la conjuntura econòmica i normativa” i invocant un informe del Fons Monetari Internacional ocultaven la realitat: existien ajustos i sanejaments que s’haurien d’haver resolt abans de la sortida a borsa de Bankia. Tampoc el Banc d’Espanya coneixia aquesta proposta de reformulació.

Segons els pèrits judicials, “els administradors i els directius del grup BFA-Bankia sabien que hi havia deterioraments no registrats”. Una acusació per falsedat comptable, doncs, portaria la Fiscalia a emprendre accions contra BFA, Bankia i Deloitte, cridats al banc dels acusats per l’acusació popular. Així mateix, la Fiscalia va enterrar gairebé definitivament la doctrina Botín, invocada per les defenses. La doctrina Botín estableix que l’acusació popular no té legitimitat per acusar si el ministeri públic no se suma a la mateixa denúncia.

“No és que les defenses tinguessin cap mena de possibilitat que s’expulsés l’acusació popular; ja amb motiu del cas Nóos, el tribunal de Palma de Mallorca va desestimar l’aplicació de la doctrina Botín per evitar que la infanta Cristina s’assegués al banc dels acusats”, va dir una font judicial a l’ARA.