22/8: Anuncis i sermons

Un anunci no és un sermó. Ni un discurs parlamentari. M’ha semblat desproporcionada la retirada d’un anunci de loteria perquè no transmetia valors morals positius. Sense ser gaire brillant, l’anunci estava dins d’una llarga tradició de publicitat irònica de loteries a tot el món. Certament, el missatge moral no era gens exemplaritzant. Però potser fer anuncis de loteries exemplars és impossible. La nostra època considera que tot discurs conté ideologia, participa d’una visió del món. I em sembla cert. A partir d’aquí, hem dictaminat que tots els discursos han de transmetre la ideologia adequada, la correcta. I aquí el terreny ja és més relliscós, perquè hi ha casos en què és clar què és correcte i casos en què no ho és gens. Però sobretot hem passat a tractar igual tots els tipus de discurs, tots els gèneres, com si tots tinguessin la mateixa ductilitat en els marges, les mateixes claus de lectura. El ciutadà és capaç de distingir entre un acudit i un discurs parlamentari, entre un rap i un sermó, entre una sèrie costumista i una vida de sant pietosa (de la religió que sigui). Sap descodificar en cada cas el missatge moral. Si ho tractem tot com si fos un sermó podem acabar prohibint pel·lícules, retirant anuncis i tenint rapers a l’exili.