20 anys de la Wikipedia, en 20 moments

BarcelonaLa idea d'una enciclopèdia col·laborativa, sense una autoritat central, podia semblar pròpia de marcians fa un temps. Però la Wikipedia, tot i les polèmiques que l'han acompanyat i el debat permanent que hi ha sobre la seva fiabilitat, ha aconseguit ser una de les pàgines imprescindibles d'internet: l'onzena més visitada, concretament. Avui la pàgina celebra 20 anys havent-se consolidat com una de les eines de democratització del coneixement més destacada.

9 de març del 2000

Jimmy Wales llança una enciclopèdia online i d'accés lliure, anomenada NuPedia, amb Larry Sanger com a cap dels editors. Es tractava d'una obra en construcció, a la qual només podien afegir articles els experts seleccionats pels impulsors del projecte, la qual cosa va fer que tingués només 21 articles el primer any. Es considera el precedent més directe de la Wikipedia, un projecte fundat per Wales i Sanger com a manera d'aprofitar la metodologia wiki per rebre contingut editat col·laborativament per voluntaris. Però mentre Wales considerava que els articles wiki tenien valor per si mateixos, Sanger defensava que només havien de ser la matèria primera sobre la qual els experts fessin les seves revisions abans d'aprovar-los i publicar-los.

15 de gener del 2001

Primera edició feta a Wikipedia. Jimmy Wales va escriure "Hola, món!", com a prova a la homepage. Però no se'n conserva el registre perquè es feia servir un protocol inestable que, a més, esborrava els registres d'edició al cap de poques setmanes d'haver-se fet. L'arqueologia informàtica sí que ha permès trobar una altra edició, "Aquesta és la nova WikiPedia", amb data del 15 de gener del 2001. L'article més antic que es conserva és NuPedia, del 17 de gener.

16 de març del 2001

Es crea la Viquipèdia, és a dir, la Wikipedia en català. Es tracta de la segona versió no anglesa de la pàgina, creada només unes hores després que l'alemanya (que va trigar unes setmanes a escriure la primera entrada). El primer article en català, influït per l'ordre alfabètic, va ser àbac. La Wikipedia en castellà va arribar al maig. En el moment de tancar aquest article, la Viquipèdia té 668.671 articles, 375.066 usuaris registrats, dels quals 1.603 es consideren actius (és a dir, que han fet una edició en els últims trenta dies).

1 de març del 2002

El cofundador Larry Sanger plega com a cap d'organització de la Wikipedia, frustrat per la deriva que pren el projecte. Un dels factors és la presència de trols que ataquen la línia de flotació de l'enciclopèdia: la seva fiabilitat. Des d'aleshores ha criticat la Wikipedia dient que està "trencada sense remei" i ha denunciat els intents de Page de "reescriure la història" minimitzant el seu paper en la fase d'impuls.

26 de febrer del 2002

Motí espanyol a la Wikipedia. La notícia que Wales estava considerant incloure publicitat a les pàgines de la Wikipedia va revoltar una vintena d'editors de l'edició espanyola. Com que els articles eren –i són encara– lliures, els van replicar i se'ls van endur per fundar l'Enciclopedia Libre Universal es Español. Tot i que aquesta alternativa va acabar tenint un recorregut molt limitat, Wales va creure que es podia generar un efecte dòmino i va acabar rectificant i garantint que mai hi hauria anuncis.

20 de juny del 2003

Wales funda la Wikimedia Foundation, una organització no lucrativa radicada a San Francisco, que és propietària dels dominis d'internet on hi ha la Wikipedia i també n'hostatja les edicions. La fundació dona feina a més de 300 persones i va aconseguir 104,5 milions de dòlars d'ingressos en els últims comptes publicats, el 2018. El pas d'empresa a fundació volia assegurar que el projecte mantindria per sempre la seva arrel oberta i accessible de franc per als usuaris.

18 de febrer del 2005

Se celebra la primera campanya important de micromecenatge per assegurar el finançament de la Wikipedia. En dues setmanes es recapten 94.000 dòlars, 19.000 més dels que s'esperaven. Des d'aleshores s'han succeït anualment les campanyes. La del 2007 va recaptar 1,5 milions de dòlars. La del 2010 ja s'havia enfilat fins als 16 milions. I en l'última memòria apareixen ja uns ingressos de donants i mecenes superiors als 110 milions de dòlars.

26 de maig del 2005

Un editor no registrat va escriure que el periodista John Seigenthaler havia estat sospitós dels assassinats de John F. Kennedy i Robert F. Kennedy. L'afer es va descobrir uns mesos després i l'afectat, un dels fundadors del diari USA Today, va denunciar els perills de fer servir la Wikipedia com a eina de documentació. L'incident va obrir un debat sobre el control per assegurar la fiabilitat de l'eina i va implicar que s'hi implementessin protocols nous. Wales va admetre que l'enciclopèdia havia crescut més de pressa del que ells mateixos podien controlar.

1 de març del 2006

La Wikipedia en anglès arriba al milió d'articles, amb l'entrada corresponent a l'estació de tren de Jordanhill, a Glasgow. Li havia costat més de cinc anys. En canvi, assolir l'article número dos milions va ser més ràpid: es va publicar el setembre del 2007, només un any i mig després, i tenia Pablo Motos com a protagonista perquè era la pàgina sobre el programa El Hormiguero. Actualment la Wikipedia en anglès és la més prolixa, amb 6.229.554 entrades i prop de mil milions d'edicions.

25 de juny del 2009

Si l'èxit d'una web es mesura també pels moments de col·lapse, la Wikipedia es va fer adulta aquella tarda de juny en què va transcendir la mort de Michael Jackson. L'allau de visites a la pàgina del rei del pop –un milió en menys d'una hora– va fer que la web fos inaccessible i que els servidors quedessin penjats. En un moment en què tots els mitjans del món escrivien els seus obituaris, es va fer evident que la pàgina s'havia convertit en una referència de documentació.

18 de gener del 2012

La Wikipedia en anglès tanca durant tot un dia com a protesta per les lleis antipirateria que s'estan debatent al Congrés dels Estats Units. En una acció definida com a "decisió de la comunitat", es volia posar l'accent en el que es considerava amenaça per a la llibertat d'expressió. El 10 de juliol la Wikipedia en rus va dur a terme una acció equivalent. Ja l'any anterior l'edició italiana va escenificar una apagada, també per protestar contra una llei que preveia poder instar la retirada d'un contingut percebut com a fals o ofensiu, sense necessitat de presentar proves.

27 de gener del 2013

La Wikipedia ja és tan popular que mereix que l'asteroide 274301 sigui batejat oficialment amb el seu nom. Un any més tard la localitat de Slubice, a Polònia, inaugurarà el primer monument dedicat a aquesta enciclopèdia online. I el 2015 serà protagonista d'un projecte artístic, firmat per Michael Mandiberg, consistent en intentar visualitzar com seria la Wikipedia en format imprès. El resultat és de vertigen: 7.473 volums de 700 pàgines cadascun. L'artista en va arribar a imprimir 106.

8 de març del 2013

Es posa en marxa Wikipedia Zero, un projecte per fer que l'eina sigui accessible en països en desenvolupament a través del mòbil –en territoris on la penetració dels ordinadors personals és baixa– a cost zero per a l'usuari. Es basava en acords amb companyies telefòniques perquè els usuaris poguessin cercar un terme via SMS i rebre la informació sense que se'ls cobrés el missatge. La baixada de preus de l'accés a dades va fer que el projecte s'acabés el 2018: havia donat servei a més de 800 milions de persones.

22 d'agost del 2014

Una de les polèmiques més curioses en matèria de drets d'autor que ha viscut la pàgina és la que va protagonitzar el fotògraf David Slater. Aquest professional va demanar a l'enciclopèdia que retirés una imatge en la qual un macaco es feia una selfi i de la qual reclamava l'autoria. Segons el fotògraf, el copyright li pertanyia i el fet que es pogués descarregar des de la Wikipedia amb la llicència Creative Commons li havia fet perdre unes 10.000 lliures. Però la fundació va argumentar que la imatge l'havia creada el mico, així que no se sentia concernida per la reclamació. Un jutjat de San Francisco va establir que, com que el mico no podia posseir aquesta mena de drets, la fotografia passava a ser de domini públic.

31 d'agost del 2015

La comunitat de la Wikipedia en anglès descobreix que hi ha 381 comptes d'editors que pertanyien a una trama dedicada a aconseguir diners de negocis que havien vist com se'ls rebutjava la demanda de tenir una entrada pròpia a l'enciclopèdia. El cas es va conèixer com a Orangemoody i va evidenciar que hi havia editors mercenaris que incorrien fins i tot al xantatge, brandant l'amenaça d'esborrar pàgines de negocis o individuals si les víctimes no pagaven els seus honoraris per protegir aquells continguts.

29 abril del 2017

El govern turc obliga els proveïdors d'internet a bloquejar l'accés a qualsevol de les edicions de la Wikipedia. Responia així a l'aparició d'un article a la versió en anglès en què es considerava Turquia un dels estats que havia finançat l'Estat Islàmic i Al-Qaida. El 15 de gener del 2020 se'n va restablir l'accés quan el Tribunal Constitucional turc va tombar la decisió governamental per considerar que violava drets humans.

30 d'abril del 2020

La Viquipèdia aconsegueix tancar el mes amb 51 milions de visites, una xifra impulsada per la pandèmia. Això implica fer rècord històric per a l'edició catalana, perquè se superava l'anterior màxim fixat el maig del 2015 amb 42,5 milions de visites.

14 d'octubre del 2020

Es crea a la Viquipèdia l'entrada corresponent a la il·lustradora botànica Audrey Eagle, que suposa la biografia número 30.000 d'una dona. Els impulsors de l'edició en català fa anys que han assumit el repte de corregir el biaix de sexe que hi ha a l'enciclopèdia i per això han obert campanyes i maratons per escriure articles que ajudin a equilibrar la presència de dones. També han assumit com a repte poder reclutar més editores, perquè un sondeig intern del 2018 indicavca que eren prop del 15%.

22 d'octubre del 2020

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix un acord de col·laboració amb la Wikipedia de manera que el gruix del seu material divulgatiu quedi a lliure disposició de la pàgina. Això permet distribuir fàcilment, en prop de 200 idiomes, tot un seguit d'informacions relatives al coronavirus amb el segell de credibilitat de l'organisme. El pacte busca lluitar contra l'onada de fake news i teories sense base científica sobre la vacunació que inunden la xarxa.

15 de gener del 2021

La web Alexa, una de les que mesura l'audiència global a internet, situa la Wikipedia com la tretzena pàgina més visitada del món. El seu millor moment al rànquing va ser el 2017, en què va aconseguir la cinquena plaça. Un 89% dels que hi van a parar ho fan a través de cercadors i, de mitjana, els visitants hi passen 3 minuts i 48 segons.