El negoci de les aplis preconfigurades
La preinstal·lació del cercador web i la botiga d’aplicacions condicionen l’ús del mòbil per a la gran majoria dels usuaris
BarcelonaGoogle paga cada any al voltant de 400 milions d’euros a la fundació Mozilla a canvi que el navegador web Firefox d’aquesta última s’instal·li als dispositius dels usuaris preconfigurat per fer a Google –i no en un altre cercador– les cerques. L'acord actual entre les dues entitats estarà vigent fins al 2023, segons ZDnet, però s'ha anat renovant des del 2006 amb una única interrupció entre el 2014 i el 2017, període en què el cercador agraciat va ser el de Yahoo.
En la mateixa línia, però pujant un ordre de magnitud, Apple rep anualment gairebé 6.000 milions de Google per donar al seu cercador idèntica presència preferent al navegador Safari dels iPhones, els iPads i els Macs.
I fa pocs dies, Google va notificar que Microsoft Bing, Info.com i Privacy Wall seran les opcions de cerca que apareixeran al costat del mateix Google en el procés de configurar tots els mòbils nous amb sistema Android que es venguin a l’estat espanyol entre l'octubre i el desembre d’aquest any. La selecció no és arbitrària: els tres serveis citats són els que han acceptat pagar més diners –no se sap quants– en la subhasta trimestral que Google organitza per accedir al privilegi des l’any 2018, quan la Unió Europea va ordenar a l’empresa que prengués mesures per reduir la seva posició dominant en el mercat de les cerques des del mòbil.
Són només tres dels nombrosos acords comercials que existeixen entre proveïdors de dispositius, plataformes digitals i aplicacions mòbils, i donen idea del volum de negoci que hi ha al darrere d’una decisió en aparença innocent, com fer més o menys visible una icona. El tracte amb Google representa la gran majoria dels ingressos amb què Mozilla finança el desenvolupament del mateix Firefox i altres projectes com el motor de reconeixement de veu Common Voice en diversos idiomes. A Google també li surt molt rendible pagar una petita fortuna per ser el cercador prioritari dels dispositius Apple: s’estima que només per aquesta via ingressa cada any més de 21.000 milions en concepte de publicitat, com els enllaços de pagament i altres comissions. El model pot ser fonamental per a la viabilitat dels serveis implicats: DuckDuckGo, el gran perdedor de la subhasta més recent per poder optar a ser el cercador d’Android (ha passat d’aparèixer als 31 països possibles a fer-ho només en vuit) ha començat a qüestionar públicament la legitimitat d’un sistema que ja li devia semblar bé mentre aconseguia ser el millor postor.
Val a dir que els usuaris tenen certa capacitat de revertir aquesta mena d’acords. Tant Android com iOS permeten descarregar i instal·lar navegadors web alternatius al que porten d’origen, i en la majoria d’aquests navegadors es pot escollir un cercador diferent al que ve preconfigurat. Però no sempre ofereixen totes les opcions: el Brave del meu iPhone em proposa sis possibilitats, però la que faig servir actualment –el cercador europeu Qwant– no figura entre les quatre disponibles al Safari. I, en qualsevol cas, està comprovat que som poquíssims els usuaris que triem un cercador diferent de Google: segons Statcounter, el gegant té una quota del 97% de les cerques fetes a Europa, mentre tots els altres competeixen pel 3% que queda.
Les botigues d’aplis
Un altre àmbit en què els usuaris de mòbil assumeixen de manera inconscient les decisions de preinstal·lació dels fabricants són els catàlegs d’aplicacions, sovint anomenats botigues, markets o app stores malgrat que no tots els productes digitals que contenen són de pagament, si més no d’entrada. Són l’autèntic motor de l’economia generada al voltant dels smartphones. Un mateix model d’aparell es transforma en una eina completament diferent segons les aplis que l’usuari hi instal·la. Però hi ha un element comú: la gran majoria dels usuaris de terminals Android busca, tria i descarrega les aplicacions a la Play Store de Google, i la pràctica totalitat dels d’iPhone ho fan a l’App Store d’Apple. D’aquesta manera, les dues empreses exerceixen un duopoli efectiu –monopoli en les seves plataformes respectives– sobre el contingut que els usuaris podem instal·lar als nostres aparells, i sobre el que apliquen les seves pròpies condicions ètiques, polítiques o comercials.
En el cas dels iPhones, aquest control és tan estricte que comença a generar rebuig en la indústria. N’és una mostra el conflicte actual entre Apple i Epic Games, creadora del videojoc Fortnite. Per tal d’estalviar-se la comissió del 30% que Apple cobra de totes les transaccions que es fan dins de les aplicacions per a iOS, Epic va intentar passar-se de llesta oferint als usuaris contingut addicional de pagament fora de l’aplicació. Apple va reaccionar retirant Fortnite del catàleg de l’App Store, i l’ús del joc des d’iPhone ha caigut en picat. Ara Epic encapçala junt amb Spotify, Deezer, Tile i Match Group (la matriu de Tinder, OkCupid i Meetic, entre d'altres) la Coalition for App Fairness, grup que vol pressionar les autoritats perquè obliguin Apple a relaxar les seves condicions. Unes condicions que impedeixen, per exemple, comprar llibres electrònics d’Amazon Kindle o abonar-se a Netflix des de les aplis per a iOS dels respectius serveis.
La situació a Android és una mica diferent. La Play Store de Google ve instal·lada d’origen, però pot conviure amb diversos catàlegs alternatius d’aplicacions. Hi ha els que alguns fabricants de telèfons preinstal·len: Samsung inclou la Galaxy Store en paral·lel amb la de Google, mentre que el veto dels EUA ha obligat Huawei a potenciar l’App Gallery com a opció en solitari. Altres catàlegs independents s’han de descarregar per separat: Aptoide, APKMirror, APKPure... Fins i tot hi ha una Appstore d’Amazon i un catàleg exclusivament de programari obert, F-Droid. Però en la pràctica, si la teva apli no és al catàleg de Google et costarà arribar als mòbils dels usuaris. I l’empresa ha decidit seguir l’exemple d’Apple: acaba de donar als creadors d’aplis un termini d’un any per adoptar obligatòriament en els seus productes el servei de pagament de la Play Store. Això sí, davant les crítiques, Google ha promès que en la futura versió 12 d’Android serà més senzill optar per catàlegs alternatius d’aplis. No m’estranyaria que aquesta opció acabi també tenint forma de subhasta.
