La justícia europea dona la raó a Apple i Irlanda: la multinacional no haurà de tornar 13.000 M€ en impostos eludits
El tribunal creu que la Comissió no ha pogut provar que Dublín concedís a la companyia avantatges fiscals
Brussel·lesRevés als esforços de la Comissió Europea per lluitar contra els buits fiscals de la Unió Europea. El Tribunal General de la UE va donar ahir la raó a Apple i a Irlanda en una sentència esperada per la quantitat de la sanció en joc. El tribunal amb seu a Luxemburg va anul·lar la decisió de Brussel·les de fer pagar a la multinacional nord-americana 13.000 milions d’euros en impostos eludits a Irlanda. El jutge creu que Brussel·les no ha aconseguit demostrar que la Hisenda irlandesa i el fabricant de l’iPhone tinguessin un acord tributari que permetés a la companyia pagar menys d’un 1% d’impost de societats durant dècades. Les parts tenen dos mesos per recórrer la decisió, que podria anar a parar a l’última instància en aquest cas, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Segons el jutge, la Comissió anava errada quan afirmava que s’havien concedit ajudes d’estat a Apple i que Brussel·les no ha provat que l’empresa eludia impostos a través d’acords fiscals a través de dues filials: Apple Sales International (ASI) i Apple Operations Europe (AOE) que rebien un tracte especial de les autoritats irlandeses.
Brussel·les contraataca
No és la primera decisió de la justícia europea que suposa un revés per al
departament de la comissària de la Competència, Margrethe Vestager. A finals de l’any passat també va sentenciar a favor d’una altra multinacional nord-americana, en aquest cas Starbucks, i la va eximir de pagar 30 milions d’euros als Països Baixos, amb qui Brussel·les considera que té acords fiscals. I el raonament del jutge era similar: la incapacitat de Brussel·les, després d’anys d’investigació, d’aportar proves suficients per demostrar aquests acords tributaris
Però aquest és un cop dur per als esforços de Brussel·les per lluitar contra el dúmping fiscal entre socis europeus. Per exemple, segons l’organització Tax Justice, només el règim fiscal holandès resta 10.000 milions d’euros anuals a les arques públiques del conjunt de la UE. .
També ho és pel moment, justament quan la Comissió centra tots els esforços en aprovar un pla de recuperació europeu que precisament estan bloquejant estats com els Països Baixos, oposant-se a donar fons europeus als països més afectats.
En aquest context cal interpretar l’anunci d’ahir de la Comissió Europea d’impulsar noves eines per aconseguir una fiscalitat més justa i eficient arreu de la UE, amenaçant fins i tot amb activar l’article 116 del Tractat de la UE, un mecanisme inèdit que permetria driblar el veto dels governs a una nova legislació fiscal argumentant que hi ha distorsions que afecten el mercat únic. Cal recordar que qualsevol decisió en àmbit fiscal a nivell europeu actualment requereix unanimitat, cosa que manté encallades iniciatives com ara la taxa digital o més obligacions de transparència tributària per part de les grans empreses que operen a Europa. El comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, admetia ahir que la sentència d’Apple feia encara més necessari combatre “l’escàndol” des de Brussel·les
Però la mateixa Comissió és conscient de la complexitat d’obrir el camí, ja sigui per l’oposició dels governs com per les dificultats judicials que s’han trobat fins ara. Però també cal interpretar el gest com una manera d’aprofitar el calendari i pressionar els països més oposats al pla de recuperació per aquesta via.
Una altra casualitat del calenari és que la sentència hagi arribat la primera setmana del ministre de Finances irlandès, Paschal Donohoe, com a president de l’Eurogrup. Irlanda ho va celebrar ràpidament a través d’un comunicat que Donohoe –que com a president de l’Eurogrup ha de promoure la integració de l’Eurozona– va secundar. Per la seva banda, la Comissària de Competència, Margrethe Vestager, es va ratificar en la lluita contra el dúmping fiscal, però no va assegurar si recorrerà la sentència.
- Per què Brussel·les reclama 13.000 M€ a Apple?El 2013 la Comissió va obrir una investigació a Apple sospitant que durant dècades va pagar un percentatge irrisori de l’impost de societats a Irlanda a través d’acords tributaris. Segons Brussel·les, va arribar a ser un 0,005%, quan hauria d’haver estat un 12,5%.
- Com ha arribat el cas als tribunals?Tant Irlanda com Apple van recórrer. El país va decidir portar a la justícia europea la Comissió, assegurant que mai ha concedit cap avantatge fiscal a una multinacional i que s’havia danyat la seva reputació. Apple també ho va negar. Després de la sentència d’ahir, encara es pot arribar al TJUE si Brussel·les recorre.
- Per què la Comissió no ha pogut demostrar els acords fiscals?Irlanda ja té un règim fiscal especialment pensat per atraure multinacionals. Per exemple Google també hi té una seu. Per tant, més enllà de l’enginyeria fiscal d’aquestes empreses, facilitada pel fet de ser negocis digitals, també hi ha la complicitat del país per amagar informació.
- Què més hi pot fer la Comissió Europea?Segons denunciava ahir Intermón Oxfam, reformar immediatament la fiscalitat europea per obligar les empreses a publicar la seva comptabilitat completa país per país, o una taxa digital i una base comuna de l’impostde societats. Per fer-ho, però, cal unanimitat i els mateixos paradisos fiscals ho veten.
- Què diu l’article 116 del Tractat de la UE?Que si la Comissió és capaç de provar que hi ha divergènciesentre els mecanismes legals dels estats que provoquen distorsions al mercat interior, es puguin emprendre mesures legislatives per evitar-ho a través del sistema ordinari, és a dir, saltant-se la unanimitat i evitant el veto dels beneficiats per aquestes pràctique