És Apple Music millor que Spotify?

Des d’aquesta setmana, els usuaris de dispositius Apple tenen una nova opció per escoltar música a la carta en streaming : és a dir, sense haver de comprar i descarregar les cançons. És un territori que fins ara dominava l’empresa sueca Spotify i que s’està establint com el sistema de distribució de música digital preferit pels consumidors: l’any passat la facturació mundial d’aquesta modalitat d’audició va augmentar gairebé un 40%, mentre que la de descàrregues va disminuir un 8%, tant com les vendes de CD.

Però mentre que l’usuari ha d’instal·lar una aplicació i donar-se d’alta per fer servir Spotify i altres serveis del mateix estil com Deezer, Tidal, Pandora o Rhapsody, Apple juga amb avantatge: només actualitzant el sistema operatiu iOS de l’iPhone, l’iPad o l’iPod Touch a la versió 8.4 -o l’iTunes del Mac a la versió 12.2-, l’aplicació de música que l’usuari ja tenia per escoltar les cançons descarregades queda substituïda per la nova, que afegeix la nova funció d’audició en temps real. I tampoc s’ha d’inscriure enlloc més: l’identificador Apple ID que ja té -i que generalment ja ha vinculat abans a un número de targeta de crèdit- li serveix de credencial per accedir a Apple Music, només prement un botó per abonar-se al servei. Aquesta distribució integrada no representa un avantatge significatiu en mercats com l’espanyol, on l’iPhone és minoritari, però gràcies a altres països on és molt popular, com els EUA o la Xina, és d’esperar que Apple Music assoleixi aviat un volum d’usuaris del mateix ordre que Spotify.

La facilitat d’adopció no és un factor trivial, ja que Apple Music no aporta grans novetats funcionals respecte als serveis rivals. El repertori de música és molt semblant en tots els casos: és d’uns 30 milions de cançons. Segurament hi haurà casos puntuals de primícies i exclusives, com el que Taylor Swift ha protagonitzat recentment, però en general els artistes distribueixen el seu catàleg en totes les plataformes digitals: la discografia d’AC/DC va aparèixer el mateix dia a Spotify i al servei d’Apple. Només el servei francès Deezer es desmarca de la resta, prometent “gairebé 37 milions” de cançons.

Vinculacions d’artistes

El funcionament també és molt semblant. Tant Apple Music com Spotify i Deezer permeten triar quina cançó volem escoltar o deixar-nos portar per les recomanacions del servei, a partir dels artistes preferits que hem indicat explícitament o del nostre historial d’escolta. En aquest aspecte, el servei d’Apple també fa servir el contingut de la nostra fonoteca personal d’iTunes. Les recomanacions van millorant amb el temps, tot i que -en tots els casos- s’estableixen algunes vinculacions més aviat pintoresques entre artistes. També és comú el tractament tirant a pobre de la música clàssica com a contenidor genèric que no distingeix entre peces de cambra i obres simfòniques.

En canvi, l’accés als serveis de música en streaming va per barris. Actualment Apple Music només es pot fer servir amb dispositius d’Apple; l’empresa ha promès una aplicació Android de cara a la tardor. En canvi, Spotify i Deezer disposen d’aplicacions per a tots els sistemes operatius mòbils i de sobretaula -fins i tot amb el navegador web- i estan disponibles en altaveus connectats, televisors i cotxes. Ara bé, Apple Music és l’únic de tots aquests serveis que es pot controlar amb la veu, gràcies a l’assistent digital Siri incorporat en els mòbils de la marca de la poma. Aquesta funció pot ser molt útil per fer-lo servir -parlant-li en anglès o en espanyol, però no en català- mentre es condueix.

Pagar, però sense anuncis

Les condicions d’ús també són diferents. Mentre que Spotify i Deezer ofereixen una modalitat gratuïta d’audició que castiga l’usuari intercalant anuncis i limitant la quantitat de salts de cançó permesos, Apple prescindeix d’aquestes noses i només té una modalitat de pagament, al preu de 9,99 euros mensuals, que és l’estàndard del mercat.

Això sí: ofereix tres mesos de prova sense pagar res -a Spotify el primer mes costa un euro, i Deezer dóna dos mesos de franc als clients de l’operadora Orange- i té una atractiva modalitat familiar que admet fins a sis usuaris per 14,99 euros al mes. A partir del tercer usuari, surt més barata que l’opció familiar de Spotify, que fa un 50% de descompte a partir del segon usuari. Deezer també té una opció Elite de 14,99 euros mensuals amb més qualitat d’audició gràcies a l’ús de fitxers de format FLAC, més fidels al so original que els MP3 habituals.

En tots els casos es poden crear llistes de reproducció personals o triar les que han creat artistes populars o especialistes en música, i es disposa d’una funció gratuïta de ràdio amb canals temàtics. La d’Apple Music es diu Beats1 i curiosament l’empresa la promociona com la primera emissora d’abast global amb una programació única feta per discjòqueis des de Califòrnia i Londres, com si això fos un atractiu i no una limitació.

Un canal propi per a artistes

L’element més diferencial del nou Apple Music és la funció Connect, amb la qual els artistes poden crear canals propis amb el seu contingut, siguin cançons, vídeos, fotografies o articles en què anunciïn concerts. De moment Connect està força buit, però té el potencial per fer d’Apple Music una plataforma completament a part de serveis com Spotify: com que els desenvolupadors d’aplicacions hi poden accedir, és possible que un artista acabi regalant les cançons, posem per cas, a canvi de vendre marxandatge; com és sabut, la música serveix per vendre de tot, menys música. Cada artista decideix si posa les seves creacions a la venda en descàrrega (iTunes), en streaming (Music) o en accés lliure (Connect). Haurem de veure com evoluciona el model.

En el seu estat actual, Apple Music serà probablement l’opció escollida pels clients fidels a Apple per escoltar música a partir d’ara, sobretot els que no hagin invertit gaire temps a crear llistes en cap altre servei. Serà interessant veure quants usuaris d’iPhone que ara paguen Spotify es passen a Apple Music: si la proporció és alta, l’efecte pot ser pervers, perquè les modalitats gratuïtes podrien acabar sent inviables si perden la majoria dels usuaris de pagament que ara les subvencionem. I aleshores, què faran els consumidors de música que no volen pagar res?