Àrbitres com a sac de boxa?
Ja fa dues setmanes que va passar el que escriuré. Llavors vaig decidir no posar-me davant l’ordinador pel que podria arribar a escriure, algunes coses és millor fer-les en fred. Em vaig dir a mi mateixa que era necessari comptar fins a 10... però encara ara segueixo comptant.
Era dilluns i, com cada matí, vaig obrir el Twitter a veure com estava el món i vaig veure la notícia: “Per primera vegada a la història, un trio arbitral femení xiula un partit de Tercera Divisió masculina”. Vaig pensar: “Que bé! Les coses estan canviant”. Innocent. De veritat que crec que podem ser una societat millor, de veritat que hi confio, per això no deixaré de criticar el que em sembla fora de lloc. Qui hagi anat a veure una competició sap que l’àrbitre o els arbitres estan en el punt de mira de tots els espectadors o jugadors. Moltes vegades són els primers que culpem dels nostres propis errors, i ens costa d’entendre que també són persones i que han vingut a fer la seva feina. Que per molt àrbitres que siguin i per molt que sàpiguen que poden rebre algun insult, no tenen per què aguantar aquestes faltes de respecte. No s’ha de donar per descomptat que és el que toca. Perquè ells, com qualsevol altra persona que fa la seva feina, volen gaudir-ne i fer-la tan bé com puguin.
Així que el meu article d’avui va dirigit als energúmens que només per pagar l’entrada -que moltes vegades és gratuïta- decideixen descarregar tota la ràbia acumulada de la setmana cap a un individu que no els ha fet absolutament res. Si teniu tanta ira acumulada perquè teniu problemes a casa, a la feina, on sigui, i no voleu anar a teràpia, els àrbitres no poden ser el vostre sac de boxa per descarregar tota la impotència que porteu a sobre.
El que em va semblar més trist de tota la història del trio arbitral a Tercera van ser els comentaris que van rebre fins i tot abans de començar el partit. És a dir, que no van tenir ni el benefici del dubte. “¿Amb qui us n’heu anat al llit? ¿Amb tota la plantilla?” i “Aneu a fregar plats a la cuina” van ser algunes de les bestieses dites a la grada. No en posaré més perquè no convé.
Perquè, i tornem al tema de sempre, no em cansaré d’escriure fins que no deixi de passar: ¿com que són dones han de ser inútils per naturalesa? ¿On van, posant-se a arbitrar un partit de futbol? Que s’han begut l’enteniment? Doncs se l’han begut i d’un glop, perquè resulta que poden fer exactament el mateix que els homes. ¿Ens quedarà clar en algun moment?
