13/03/2017

Pere Mir, elogi d’un heroi modest

Són del tot extraordinaris i per definició de perfil esmunyedís, però tant la vida quotidiana com les pàgines de la literatura reserven un espai d’honor als herois modestos. Personatges únics que, com defensa Peter Parker, si desitgessin la glòria no durien màscara. Homes i dones excepcionals que, en paraules de Neil Armstrong, prefereixen ser recordats no per un castell de focs sinó pel llibre de comptabilitat del seu esforç diari. Aquest és el cas de Pere Mir.

Doctor en ciències químiques, empresari d’èxit indiscutible i benefactor particular sense parió de la ciència i la recerca al nostre país, Pere Mir ens deixava aquest cap de setmana als 97 anys. No fora estany que gran part de les persones que estiguin llegint aquestes línies no haguessin sentit mai el seu nom. I és que el Dr. Mir va ser una persona discreta que defugia els focus i la vanitat, fins a l’extrem de vehicular gran part de la seva tasca de filantropia del coneixement a través de la Fundació Cellex i no, com és habitual, des d’una institució amb el seu propi nom. Testimoni exemplar de la màxima segons la qual res escau millor al front del vencedor que una corona de modèstia.

Cargando
No hay anuncios

No és gens agosarat afirmar que, sense la seva aportació, el sistema de recerca català no ocuparia el lloc de privilegi que el consens internacional li atorga com al pol d’investigació referent del sud d’Europa. Pere Mir ha estat el ciutadà català que més fons ha destinat al mecenatge científic, un suport econòmic privat que, com recordava l’exconseller Andreu Mas-Colell, només és comparable a la contribució sostinguda en el temps de La Marató de TV3 i l’Obra Social de La Caixa. Un compromís amb la ciència del país que amb la perspectiva dels anys adquirirà encara més valor, atès que va coincidir en part amb una conjuntura econòmica global de recessió i severes dificultats financeres de les administracions. La figura de Pere Mir, per tant, ha proporcionat un alè determinant per afermar el procés de consolidació de la recerca catalana en el model de qualitat i excel·lència que avui representa al món.

Catalunya disposa avui d’infraestructures científiques que no haurien vist la llum sense el seu suport financer directe. És el cas de l’emblemàtic edifici Nest, que acull la seu de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a Castelldefels, objecte en el seu moment de la donació de mecenatge científic més important feta mai a l’Estat. Però si un àmbit de la recerca catalana està en especial deute amb el Dr. Mir és, sens dubte, el de la biomedicina, en què va apadrinar projectes bandera com ara l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) o l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO). Així mateix, va donar suport a nombrosos programes d’investigació puntera a la major part de centres sanitaris catalans, entre els quals l’Hospital de Sant Pau, el de Bellvitge, el del Mar, el Germans Trias i Pujol i el Sant Joan de Déu. Una vocació que anava més enllà de les nostres fronteres i que es va materialitzar, per exemple, en importants donacions a l’Hospital Mount Sinai de Nova York, dirigit pel cardiòleg Valentí Fuster, o al centre Memorial Sloan Kettering, també de Nova York. Amb el suport de Pere Mir, Catalunya contribueix a canviar el món.

Cargando
No hay anuncios

A més del caràcter icònic de les inversions en infraestructures i edificis, Mir va ser un visionari en comprendre la importància estratègica de donar suport al talent. Un exemple paradigmàtic d’aquesta cura pel potencial de les persones el trobem en el finançament del Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), destinat a estudiants d’altes capacitats que desitgen cursar dobles titulacions científiques i tècniques. Un programa que ha servit de trampolí a diversos dels seus alumnes per cursar estudis de doctorat als centres de més prestigi del món (MIT, Berkeley, CalTech, Stanford, Oxford, École Polytechnique de París, etc.) i que ha acollit, entre molts altres casos d’excel·lència, un dels investigadors principals del projecte de desenvolupament d’intel·ligència artificial Google Deep Mind. També és de justícia afegir al llarg llistat d’iniciatives en suport al talent científic de casa nostra el conveni amb l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica per a la formació postdoctoral d’investigadors de l’ICFO a Alemanya o el finançament del programa CiMs-Cellex de beques de batxillerat científic internacional.

Convençut, com sostenia Aristòtil, que som allò que fem repetidament i que l’excel·lència és un hàbit i no pas un acte, Pere Mir va ser un heroi humil i un treballador incansable. I tots aquells que vam gaudir de l’immens privilegi de tractar-lo personalment, un cop superats els obstacles de la seva llegendària discreció, vam conèixer una persona amable i divertida, amarada de la curiositat inherent a la mirada de l’home de ciència. El testimoni de Pere Mir ens marca a tots plegats, com a subjectes i com a col·lectiu, el camí del treball infatigable, sense defallir, en favor del bé comú. Tant de bo sapiguem fer-nos dignes del seu exemple.