Steven Holl, l’arquitecte filòsof
L’arquitecte nord-americà ha acabat fa poc dues obres a Washington i Nova York que reivindiquen de nou la seva filosofia, en què les formes sovint lúdiques de les seves obres s’imbriquen amb el paisatge
D ues realitzacions recents de l’arquitecte Steven Holl -una a Nova York, l’altra a Washington- ressusciten l’interès per l’obra i la personalitat d’aquest gran creador nord-americà, insuficientment conegut tot i els seus èxits transcendents. Al marge de les modes i dels principals corrents que han modelat l’arquitectura dels últims cinc decennis, Holl, nascut el 1947, ha definit les seves pròpies teories en diverses publicacions i les ha posat en pràctica en un conjunt d’obres molt singulars.
A mitjans dels anys 70, quan va fundar el seu despatx a Nova York, Holl mostrava un gran interès per una redefinició de la tipologia arquitectural, buscant una síntesi entre racionament filosòfic i metodologia de concepció. Ha començat a experimentar amb tecnologies numèriques per obtenir formes irregulars, un tret distintiu en la majoria de les seves obres. Ulteriorment, els seus conceptes teorètics s’han vist influenciats per la fenomenologia, un corrent de pensament defensat pel filòsof Merleau-Ponty: aplicada a l’arquitectura, aquesta forma de pensament afavoreix la percepció individual, la relació física amb l’entorn. Als anys 90, Holl va escriure Questions of perception: phenomenology of architecture,un text que ha tingut una notable projecció internacional, i darrerament ha publicat Compression, el cinquè volum d’una sèrie en què revisa diversos conceptes arquitectònics.
Les realitzacions de Steven Holl són essencialment als Estats Units i a Orient (la Xina, el Japó i Corea del Sud): predominen els projectes d’universitats i d’institucions d’art, com museus i galeries, així com espais dedicats a la música. El disseny del paisatge que envolta els volums construïts té sovint un paper important en la seva visió.
Entre les poques obres executades a Europa, el nou museu d’art contemporani Kiasma de Hèlsinki és la més coneguda. Com a reconeixement, Holl va ser recompensat amb la prestigiosa medalla Alvar Aalto el 1998, que completava la seva llarga sèrie de guardons importants. Un altre dels seus projectes culturals de gran rellevància és el Nelson-Atkins Museum of Art, amb el seu sorprenent jardí d’escultures, inaugurat el 2007 a Kansas City.
Cap al 2019 es va inaugurar la seva última obra, Hunters Point Library, un edifici públic a Queens, Nova York, a la riba que planta cara a Midtown Manhattan. La vista dels cèlebres gratacels -que des d’aquest mirador està dominada per la torre de l’ONU-és un element que té un paper notable en la concepció d’aquesta sorprenent biblioteca de barri. Paral·lelepípede de dimensions modestes comparades amb els alts edificis que l’envolten, l’edifici es presenta com una capsa de regal dipositada a la vora del Hudson. Aquesta sensació es deu especialment al traçat d’orfebreria que té la composició geomètrica de les seves generoses finestres -una estètica llunyanament emparentada amb les obres d’arquitectura i disseny dels anys vint del grup holandès De Stijl. Sens dubte es tracta d’un regal per a la comunitat d’aquesta zona menys glamurosa de la metròpolis, coneguda com a Long Island City.
El veritable obsequi és l’espai interior, un atri espectacular que es desenvolupa en tota l’altura del volum, unint visualment les diverses àrees d’activitats que componen l’ambiciós programa de la biblioteca. La seva gestació va tardar uns nou anys, amb la construcció ja en marxa des del 2015. Que trigués tant és comprensible en aquest cas: tractant-se d’un projecte supervisat pel departament de Disseny i Construcció de la ciutat de Nova York, els requeriments s’han revisat sovint al llarg d’aquest període. Una altra dificultat va ser reunir els 40 milions de dòlars necessaris per edificar aquesta obra de més de 2.200 m( 2).
Entrant a la biblioteca, la primera impressió és la d’un lloc obert, acollidor. Tot i que hi ha una recepció i bibliotecaris especialitzats que atenen el públic a cada departament, la sensació que preval és de llibertat; els llibres -50.000- estan tots exposats i assequibles. El disseny, molt inventiu, correspon a una concepció de “lliure ullada” que convida els usuaris a mirar els llibres que els vinguin de gust. L’espai interior està pensat com l’escenari d’un passeig arquitectural; escales i replans componen un circuit imaginat com una experiència entre si; les vistes són sempre espectaculars, tant les de l’exterior com les de l’interior. La percepció global recorda remotament les cèlebres escales dels gravats de presons de Piranesi del segle XVIII -llevat que aquí l’atmosfera és lluminosa i alegre-. Steven Holl va interpretar a la seva manera alguns d’aquests gravats en uns dibuixos preparatoris.
Hunters Point Library funciona com a centre comunitari, també: hi ha espais previstos per a conferències, presentacions de llibres, espectacles per a nens o projeccions. A la coberta hi ha un miniteatre a l’aire lliure amb Manhattan com a teló de fons.
L’altra nova obra significativa de Steven Holl, que es va inaugurar al mateix temps -tardor del 2019- a Washington és una extensió del Kennedy Center for the Performing Arts. Aquest gran establiment, projecte d’Eward Durell Stone, va ser acabat el 1971 a la riba del Potomac, no gaire lluny dels monuments a Lincoln i a George Washington. La idea era celebrar la memòria del president assassinat amb un monument viu, dedicat a les arts que tant valorava.
Cinc dècades després neix aquest projecte d’expansió que no altera la monumentalitat sòbria del Centre de Durell Stone i que es desenvolupa essencialment sota d’una coberta convertida en gran parc. El disseny afavoreix la fusió del Centre -antic i nou- amb el paisatge creat al seu voltant i el riu. L’extensió s’anomena The REACH, que són les inicials dels conceptes que es volen enaltir: Renovar, Experimental, Activar-se, Crear i Honorar el llegat de Kennedy. Reach, com a verb, en anglès significa assolir.
Es tracta de tres pavellons visibles, connectats per un vast recorregut subterrani on es desenvolupen la majoria d’activitats del nou centre. Són pavellons periscopi que de dia atrapen i difonen la llum diürna molt endins dels espais enterrats, i de nit es converteixen en grans llums urbans. Les seves volumetries provocatives -totalment inhabituals- i la seva disposició irregular en el terreny els fan semblants a les escultures disseminades al parc.
Els tallers oberts, els espais dedicats als assajos de música i de coreografia, els miniauditoris, les aules dedicades a l’aprenentatge de les arts plàstiques, juntament amb els generosos vestíbuls que els connecten, sumen més de 6.500 m( 2). Tota la zona que s’ha transformat al jardí facilita l’accés a la riba del riu, passant per sobre del camí que voreja el Potomac i d’una pista de bicicletes molt popular: el conjunt va arribar a costar 250 milions de dòlars.
Els pavellons tenen tots el mateix acabat, un formigó vist gairebé blanc, amb la textura de l’encofrat de fusta d’avet Douglas ben reconeixible de prop. Cadascun té una façana que segueix la forma d’un paraboloide hiperbòlic, cosa que genera algunes seccions còniques a l’interior. Sobre la façana vertical de la cara nord del pavelló més proper a l’edifici antic es poden projectar en directe les actuacions que passen a la sala gran d’òpera i concerts. Davant del pavelló a prop del riu hi ha una piscina i una arbreda composta de 35 ginkgos -homenatge al 35è president-. El pavelló “de benvinguda” -que assegura l’accés-és relativament petit, una disposició que augmenta la sorpresa davant del grandiós espai d’acollida que es percep una vegada a dins. En algunes sales s’hi troba un tractament acústic particular: parets de “formigó arrugat” que aquí es presenten com insòlits baixos relleus a gran escala.
Les obres d’art tenen una presència molt notable en aquest conjunt, sobretot les escultures, començant per una obra de Joel Shapiro que, per la seva silueta reconeixible de lluny, actua com a mascota del REACH. Moltes d’aquestes escultures són un préstec del Hirshorn Museum and Sculpture Garden, la mateixa institució que gestiona totes les escultures que hi ha al gran Mall de la capital americana.
A la inauguració, Holl va tornar a parlar de l’aspecte fenomenològic de l’arquitectura, columna vertebral de tota la seva feina. “Aquest projecte -va dir- unifica tots aquests aspectes [que he treballat] en un lloc i unes circumstàncies molt més importants que tot el que he experimentat abans”.