Arthur, la tecla que fa brillar el 4-3-3

BarcelonaDesprés d’una setmana de tres partits de la Lliga grisos, en què Valverde va mantenir l’esquema de 4-3-3 amb Dembélé al trident sense els resultats esperats, s’havia especulat molt sobre si el tècnic basc conservaria el dibuix o recorreria al 4-4-2 (o, fins i tot, al 4-2-3-1 de la segona part contra l’Ahtletic Club). Finalment, va arribar l’hora del partit contra el Tottenham a Wembley i Valverde va sorprendre amb un onze valent i que ja va suposar la primera victòria del Barça: Arthur era titular per davant d’Arturo Vidal i es conservava l’esquema de 4-4-3, amb Dembélé sacrificat i Coutinho com a extrem esquerre.

Arthur va respondre amb una exhibició que va ser ajudada per la consigna global de l’equip de millorar. El resultat va ser un Barça dominador, tant en la possessió com en les àrees, on Coutinho, Rakitic i Messi es van encarregar d’encarrilar la victòria d’un Barça renascut. Comparat sovint amb Xavi Hernández, Arthur va ser ahir una baló d’oxigen per als seus companys, que, quan estaven asfixiats per la pressió dels jugadors del Tottenham, veien en el brasiler una sortida neta de pilota.

L’ex del Grêmio encarna aquella espècie de jugadors tan valuosos que, sense ser gaire vistosos, impregnen el joc de velocitat o de pausa, en funció del que el partit demani. Unes qualitats al servei d’un futbolista de només 22 anys i amb un enorme marge de millora si el Barça no s’allunya de la seva essència, del futbol que l’ha fet més gran i que es va poder veure a la primera part d’ahir a Wembley.

Després dels millors primers 45 minuts del Barça aquesta temporada, Arthur va marxar cap als vestidors havent acumulat 46 intervencions, les mateixes que Busquets i Rakitic, els altres guardians del mig del camp ahir. Entre el brasiler i el de Badia del Vallès es van intercanviar la pilota fins a 15 vegades durant el primer temps. En xifres globals, els de Valverde van marxar cap al vestidor amb menys de 10 pèrdues individuals i dominant la possessió amb gairebé un 65% davant un 35% dels homes de Mauricio Pochettino. “Té unes condicions que ens venen molt bé. És un jugador que protegeix molt bé la pilota, que t’assegura moltes passades i ser dominador. Ens ha ajudat molt”, va valorar Valverde sobre l’actuació d’Arthur.

Per la seva part, el brasiler va ensenyar ahir en un partit d’alt voltatge (malgrat que el Tottenham tenia baixes de pes) que és el violinista que necessita el Barça per explotar les fortaleses del 4-3-3 que amb Dembélé l’equip no havia trobat fins ara, tot i el bon inici golejador del francès en les primeres jornades. Arthur es va guanyar ahir a pols un lloc a l’onze. I, si més no, no quedar relegat a les rotacions puntuals.

Quan faltaven gairebé cinc minuts per al final, Valverde el va substituir per Arturo Vidal, un futbolista a qui Arthur sembla haver-li guanyat la partida després de la demostració d’ahir. El brasiler va acabar el partit com el segon blaugrana amb més passades donades: 70 (amb un 91,4% de precisió), només superat per les 73 de Rakitic (94,5%), que va jugar els 90 minuts.

L’únic que se li pot criticar a Arthur és alguna errada en el joc en horitzontal que pot comprometre el seu equip. Una faceta que, si es minimitza, serà una mera anècdota en un futbolista que ajuda a fer tornar el Barça a la seva essència. “Estic molt content pel partit i és un elogi que em comparin amb un jugador tan bo com Xavi”, va celebrar el brasiler. Llarga vida al 4-3-3 (amb Arthur).