L’Àrtic i l’Antàrtida: pols en desgel
El canvi climàtic està transformant els pols a un ritme accelerat i amb unes conseqüències impredictibles
L’Àrtic es fon i aviat s’hi espera el primer estiu sense gel, mentre que a l’Antàrtida, sobretot a l’oest, la reducció de les glaceres s’accelera. Tot plegat amb un efecte multiplicador per a l’escalfament global
Els dos pols del nostre planeta fa temps que ens alerten de l’amenaça del canvi climàtic. A l’Àrtic, la temperatura s’eleva el doble de ràpid que a la resta del món i la pèrdua de gel dels últims anys, especialment des del 2000, sembla cada cop més irreversible. El rècord històric de pèrdua de gel marí s’hi va registrar el setembre del 2012, amb altres mínims rellevants el 2007 i el 2016. “Però els valors mínims concrets tenen un component d’atzar; el més important són les tendències, perquè totes apunten que la pèrdua de gel a l’Àrtic continuarà”, diu Pablo Ortega Montilla, científic climàtic del BSC. A més, el gel que té més de 5 anys s’ha reduït a quasi un 1%, quan el 1985 era prop del 50%.
A l’Antàrtida, en canvi, la banquisa (o gel marí) no s’ha reduït, sinó que ha augmentat. Però les glaceres (masses de gel que s’acumulen a la Terra) sí que estan desapareixent. “Alguns estudis diuen que s’ha entrat en fase de desestabilització. Aigua de l’oceà entra per sota i fon les glaceres sobre l’oceà, en un cicle que no para fins que no ha caigut tota la barrera de gel”, explica Eduardo Moreno-Chamarro, també del BSC. Estaríem parlant de “segles”, però, tot i que ens quedi lluny, seria una transformació colossal: si desaparegués tota la plataforma de gel de l’Antàrtida, el nivell del mar pujaria 58,3 metres!
El gel marí de l’Àrtic no té impacte sobre el nivell del mar, perquè ja en forma part. El que sí que el faria pujar seria el desgel de Groenlàndia, que està formada també per glaceres: si es fon per complet pujaria 7,3 metres. Avui el desgel de Groenlàndia s’està produint més ràpid que mai en els últims 350 anys. Però a l’augment del nivell del mar i a la pèrdua d’uns preuats ecosistemes s’hi ha d’afegir un altre efecte nefast del desglaç dels pols, el que es coneix com l’efecte Albedo: més canvi climàtic.