Als consellers de Cultura i d’Ensenyament
Honorable consellera Laura Borràs, honorable conseller Josep Bargalló. En moments excepcionals com aquests a un govern se li acumulen molts temes importants i urgents. Tanmateix, m’atreveixo a afegir-ne un més que probablement ja tenen en compte, però del que se sol parlar poc: la cultura científica. No em refereixo només als coneixements, sinó a la cultura, que va més enllà d’aquests i de les aplicacions pràctiques que se’n deriven. Es tracta d’una visió del món i del cosmos construïda al llarg de segles d’assaig i error, d’hipòtesis, refutacions i demostracions. I també d’una rica interrelació amb altres camps de la cultura, com la literatura, l’art o el pensament en general.
No tothom ha rebut uns mínims de coneixement científic i, a més, els progressos constants obliguen a actualitzar-los cada pocs anys. Per això, promoure la cultura científica la faria arribar a la majoria de la ciutadania. I les maneres de fer-ho són múltiples, sobretot si es relaciona la ciència amb altres branques del saber.
Estic segur que, en un govern on la conselleria d’Empresa també es diu de Coneixement i n’hi ha una altra de tant innovadora com la de Polítiques Digitals, vostès trobaran molta complicitat per tirar endavant projectes de difusió de la ciència i la tecnologia. Crec molt important fer-ho, sobretot perquè aquests avenços ens situen avui davant de reptes ètics, socials i ambientals molt importants. La societat és qui ha de debatre, opinar i decidir, però no ho pot fer sense prou formació i criteri. Si no se’ls hi proporcionen, les decisions sobre les possibilitats i els límits dels avenços científics poden quedar només en mans de científics i tecnòlegs. I això no és convenient per a la societat, però tampoc ho és per a la ciència i la tecnologia.
