Assaltar el cel sobre el mar

La poca gent que passava per la platja a prop del poblet de Kill Devil Hills el desembre del 1903 miraven amb curiositat una caseta de fusta que havia aparegut al mig del no-res, a mig camí entre l’aigua i un petit bosc. A principis del segle XX, a les illes Outer Banks no hi vivia gaire gent. Aquest conjunt d’illes davant de la costa de Carolina del Nord no eren un lloc còmode: eren famoses pel fort vent que hi bufa i pels terribles corrents marítims. De fet, parlar dels Outer Banks entre mariners era parlar de naufragis. I avui en dia un dels museus de la zona està dedicat, precisament, als vaixells que porten segles enfonsant-se davant les seves costes. L’altre gran museu, en canvi, està dedicat als personatges que van aixecar aquella caseta de fusta el 1903: els germans Wright. El desembre d’aquell any, aquests germans d’Ohio van fer el primer vol amb un aparell tripulat en una platja a prop de Kill Devil Hills. La primera aeronau, el primer avió, s’amagava en aquella caseta de fusta.

Aterrar sobre la sorra

Més d’un segle després, les illes Outer Banks són plenes de segones residències. La zona és molt popular durant els mesos d’estiu, quan molta gent hi va per veure el memorial destinat a recordar els primers vols dels germans Wright. S’hi ha aixecat un preciós monument i un museu. A més, al lloc exacte on el 1903 es van veure els primers vols s’hi han instal·lat plafons que n’expliquen les trajectòries, amb una còpia dels raïls que els germans hi van instal·lar per impulsar aquell primer aparell sense motor, format per dues grans ales i en què el pilot se situava al mig, estirat. Una placa marca el lloc exacte del primer aterratge de la història, després d’un vol curt de tot just 12 segons durant els quals l’aparell va recórrer 50 metres. Els germans no havien escollit aquesta zona per casualitat. En primer lloc, era molt solitària quan s’acostava Nadal, així no tindrien espies en una època en què ja hi havia molta gent que aspirava a fer el primer vol amb una aeronau. De fet, era el somni que ja tenia Leonardo da Vinci uns segles abans. I en segon lloc, els Outer Banks són coneguts pel vent, que facilitava els vols.

Volar amb un passatger

Els germans Orville i Wilbur Wright ja portaven anys visitant la zona, fent-hi experiments i guanyant-se la fama entre els habitants de la zona de no tocar-hi gaire. En un lloc anomenat Kill Devil Hills (que seria una cosa així com els turons de matar el diable ) hi vivia gent soferta amb la pell endurida al mar que no veien amb bons ulls aquells forasters que feien volar ginys estranys lligats amb una corda. Però els Wright, que eren uns fabricants de bicicletes amb l’anhel de posar ales als aparells que construïen, no van defallir, i el 17 de desembre del 1903 el seu aparell, el Flyer I, va aguantar dotze segons volant, cosa que els va permetre guanyar la cursa que tenien amb inventors francesos per ser els primers a conquerir el cel. Tres anys més tard van fer el primer vol amb un passatger, que va recórrer quatre quilòmetres. El 1908 un nou model dissenyat pels germans va patir un accident en el qual va morir el tinent T.E. Selfridge. És considerat el primer accident mortal de l’aviació moderna.

Alerons i motors

Avui en dia milers de persones visiten el memorial, especialment amants de l’aviació que fan pràctiques en un petit aeroport situat a pocs quilòmetres: el First Flight Airport (Aeroport del Primer Vol). Al memorial dedicat als germans s’hi explica que, a part de ser els primers a volar amb un avió, van fer grans aportacions, especialment pel que fa al control del viratge a l’aire utilitzant alerons. Per fer-ho, van arribar a construir el primer túnel aerodinàmic per provar els aparells que anaven ideant, els últims ja amb motor. Aquells vols van donar fama a aquestes illes de la costa de Carolina del Nord, unes illes on també s’amaga un gran misteri. Aquí va existir la primera colònia anglesa a les Amèriques, una colònia fundada el 1587 i que es va convertir en una llegenda, ja que els seus 117 colons van desaparèixer misteriosament sense deixar rastre. Aquesta, però, és una altra història.