Un assassí destraler
El diumenge 6 de juny del 1909 la policia accedia a l’entresol segona del número 30 del carrer d’Estruc. Els agents havien estat alertats pels mateixos veïns de la casa, que feia dies que sentien una olor nauseabunda. Com que el pis era tancat, van haver d’entrar-hi per una finestra de la cuina. Horroritzats, a dintre hi van trobar els cadàvers d’una dona, dos homes i una nena petita. L’endemà tota la premsa del país es feia ressò de la macabra troballa. Tinc un compte pendent amb aquesta història. La vaig trobar fa molts anys i vaig citar-la, de passada, en un article sobre el carrer d’Estruc. No entenc encara com, en aquella ocasió, vaig escriure malament el nom de l’assassí, i el de la família morta. En una cerca posterior he notat l’error. Aquest article és una reparació.
El jove matrimoni, format pel flequer Pere Altamira i la seva dona, Dolors Bullich, procedia d’un poblet de la zona de Lleida. Tenien una filla de 6 mesos, anomenada Maria. I havien llogat una habitació a un noi coix, en Lluís Piguillén, de 22 anys i que, segons els testimonis, portava una animada vida nocturna, i a qui no se li coneixia cap ofici. Feia uns dies que els veïns trobaven a faltar els propietaris de la casa. Tanmateix, com que en Piguillén hi entrava i en sortia com de costum, van pensar que devien estar malalts. Passat un temps van començar a notar una forta pudor. Primer van pensar que era deguda a un embús de les canonades. Però el dissabte dia 5, aquella desagradable olor es va fer més perceptible, i van denunciar-ho a la policia. Quan van accedir a l’apartament la ferum era tan potent que una brigada municipal va haver de desinfectar el domicili, abans d’escorcollar-lo. L’interior semblava net i ordenat, i la porta d’entrada estava tancada per dintre. Llavors van trobar al dormitori el cadàver mutilat del flequer, embolicat amb tot de llençols. Sota el llit hi havia les restes de la seva muller, decapitada, dins d’una mena de sac. I la petita Maria, també decapitada, estava amagada dins d’un bagul. Els tres cossos estaven en avançat estat de descomposició.
Des del primer instant els investigadors van tenir la certesa que el quart cadàver pertanyia a l’assassí. Era el del llogater, Lluís Piguillén, que havia estat uns dies convivint amb les despulles de les víctimes. I que, en sentir l’arribada de la policia, es va suïcidar clavant-se 11 cops de destral als peus i 12 més al cap. Després es va disparar 4 trets a la templa, amb un petit revòlver. Tot i així, encara agonitzava quan el van trobar. La hipòtesi policial apuntava a un atac de bogeria. Piguillén estava enamorat de la jove Dolors, però en ser rebutjat per ella la va matar, juntament amb la seva filla. Posteriorment va acabar amb el marit, va amagar-ne els cossos, va netejar la casa i va fingir que no havia passat res.
Aquell estiu no es parlava d’altra cosa sinó del crim del carrer d’Estruc. Però unes setmanes més tard va esclatar la Setmana Tràgica. I els barcelonins van oblidar per sempre aquelles morts a cops de destral.