L’atac a una sinagoga sorprèn Alemanya, però per què?
Dimecres un home armat va assaltar una sinagoga de Halle, una ciutat de l’est d’Alemanya, mentre 51 jueus, incloent-hi un grup de joves nord-americans, eren a dins celebrant el Yom Kippur. En trobar la porta tancada, l’atacant va matar dues persones prop d’allà i va fugir. L’home va filmar l’atac i el va transmetre en directe per internet mentre deixava anar proclames antisemites. L’episodi, que es va produir el dia més sagrat del judaisme, ha tingut un gran impacte al país. ¿Alemanya hauria pogut preveure aquest atac antisemita? ¿Es pot dir que Alemanya, precisament Alemanya, ha fallat a la seva comunitat jueva?
La ultradreta alemanya és perillosa, mortal i creixent. D’acord amb les estadístiques policials, el 2017 es van cometre uns 1.200 delictes d’odi racista d’extrema dreta a Alemanya; un any després, el nombre era de 1.664. Al juny, un polític de l’estat de Hesse, Walter Lübcke, va ser assassinat a casa seva per un ultradretà (que primer va confessar el crim i, després de canviar d’advocats, se’n va desdir).
Aquest no és un fenomen recent: a principis d’any, els fiscals van processar dos homes i una dona relacionats amb la banda terrorista NSU (Clandestinitat Nacionalsocialista). El grup va ser descobert el 2011. Aleshores ja havia assassinat deu persones.
La policia, el servei secret del ministeri de l’Interior alemany i uns quants experts independents creuen que en els últims anys els extremistes de dreta s’han tornat més perillosos. Cada vegada són més nombrosos i sembla que tenen més tendència a cometre delictes amb violència.
Una bona part de la violència va dirigida a immigrants recents, però a Alemanya els delictes antisemites també han augmentat. A l’abril, Holger Münch, cap de la policia nacional d’Alemanya, va dir que al país hi va haver 1.800 delictes antisemites el 2018, un augment del 20 per cent respecte al 2017. Els delictes amb violència contra els jueus van augmentar de 28 el 2017 a 48 el 2018, segons estadístiques del servei d’intel·ligència alemany. Diverses organitzacions jueves, com el Comitè Jueu Nord-americà de Berlín, afirmen que el nombre real és probablement més alt.
Així doncs, per què hi ha tanta gent sorpresa per l’atac de Halle? No es pot dir que la classe política alemanya no sigui sensible a les preocupacions de la població jueva del país. Però continua passant que quan es tracta de preocupacions respecte als delictes d’odi de l’extrema dreta, l’atenció del país se centra en un altre lloc. Per què?
Una de les raons és que els delictes més espantosos que han cridat l’atenció pública han anat dirigits a immigrants, majoritàriament de l’entorn musulmà, o eren delictes relacionats amb la crisi de la immigració. El senyor Lübcke, el polític assassinat al juny, era conegut per les seves opinions favorables a la immigració i nou de les deu víctimes de l’NSU eren de famílies immigrades (la desena víctima va ser un policia).
Però hi ha més raons que aquesta. Com en altres països, la política alemanya està cada vegada més polaritzada, i l’anàlisi serena dels fets queda superada per una ràpida recerca de llocs comuns per atribuir culpes.
Actualment, sempre que es produeix un crim a Alemanya, les xarxes socials s’encenen ràpidament, ja que tant els populistes de dretes com els progressistes utilitzen immediatament l’esdeveniment per donar cos a les seves lluites ideològiques respectives. El partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya busca constantment “proves” per donar suport a la seva creença que la immigració és una amenaça per a la societat alemanya. Els progressistes, en canvi, busquen proves per exculpar els immigrants i culpar la dreta.
¿A Frankfurt un home tira a la via del tren una dona i el seu fill? ¿De quina nacionalitat era l’autor del crim? ¿A Hessen maten un home al porxo de casa seva? ¿Estava a favor de la immigració? Aquests dies no han estat diferents, després que esclatés la notícia de l’atac de Halle. Sembla que per a molts la primera pregunta era: ¿ha sigut un cas d’antisemitisme àrab o alemany? En lloc de: ¿què ha passat realment i com s’hauria pogut evitar?
En aquesta lluita inútil, sovint hi falta un grup: els jueus alemanys. L’augment de la violència antisemita no entra fàcilment en cap dels dos relats; el ressò a les xarxes socials és més atenuat i els esdeveniments acostumen a passar sense gaires comentaris.
L’antisemitisme a Alemanya és complicat. Sabem que alguns atacs contra jueus han sigut comesos per immigrants, molts d’ells procedents del món àrab, però no hi ha acord sobre quina és la xifra exacta. El senyor Münch, cap de la policia nacional, diu que el 90 per cent dels crims antisemites comesos a Alemanya l’any passat van ser comesos per l’extrema dreta. El Comitè Jueu Nord-americà discrepa i diu que molts d’aquests crims no s’han descrit correctament i en realitat són obra d’immigrants.
Històricament, els progressistes s’han situat al costat dels jueus alemanys, però alhora tenen por que així puguin perjudicar la defensa dels immigrants. Per tant, són molt reticents a posar en dubte els números del senyor Münch, tenint en compte que l’extrema dreta intenta explotar l’antisemitisme àrab en benefici propi. Això significa que encara que es reconegui l’antisemitisme, només es fa per utilitzar-lo com a eina política per aconseguir algun altre objectiu.
Dimecres al vespre, la cancellera Angela Merkel es presentar ràpidament a la Nova Sinagoga de Berlín per afegir-se al dol de la comunitat jueva de la ciutat. La seva compassió, i la del país, és sincera. Tot i els canvis recents, Alemanya no ha oblidat el que va passar aquí, i l’horror addicional que acompanya l’antisemitisme a Alemanya.
Tant de bo aquesta compassió vagi més enllà dels propers dies i fins i tot creï una nova consciència: cada vegada hi ha més jueus alemanys que són víctimes de la violència i les agressions. Si hi ha un país que necessita protegir-los és Alemanya.
