La ultradreta globalitza la violència

BarcelonaSi fins ara ens preocupava l'auge de la ideologia d'ultradreta a Europa i el món, ara hi hem d'afegir un nou element d'alarma: la violència assassina. Fins a Nova Zelanda ha arribat l'ona expansiva d'aquesta perillosa bombolla d'intolerància i criminalització de la diferència, que en la seva versió extrema esdevé terrorista. La matança d'una cinquantena de persones en dues mesquites plenes de fidels –inclosos menors d'edat– de la ciutat de Christchurch globalitza l'horror. La ultradreta també és terrorista, igual que el jihadisme.

Els que han sembrat la mort en aquests temples islàmics no són bojos, són directament terroristes. De fet, per contraposició, jihadisme i ultradreta es retroalimenten. Fins i tot fan servir les mateixes tècniques, incloses les propagandístiques. No és el primer cop que veiem com es filma en directe un atemptat. Són dos terrorismes, el d'ultradreta i el jihadista, que ens volen obligar a prendre partit per uns o altres: una trampa en la qual no podem caure. Cal prendre partit per la democràcia, per l'acceptació de l'altre, per la llibertat i la tolerància. El xoc d'extremismes no pot condicionar el debat públic. Hauríem de convertir en prioritat foragitar aquests discursos, a banda i banda. Des de l'escola, des dels mitjans de comunicació, des de les institucions, des de les llars. I no és fàcil enmig d'un món de 'fake news', demagògia, populisme, inseguretat, crisi i desigualtats. La tendència a buscar culpables fàcils i a magnificar enemics s'ha estès com una taca d'oli, no només en la política mundial, sinó també en la vida social, com hem vist a Catalunya amb els 'menes'. Aquest clima de sospita generalitzada no ajuda gens. És un caldo de cultiu per als extremismes i, al capdavall, per a la violència. Aquí ja vam tenir la tragèdia dels nois jihadistes que van atemptar a Barcelona i Cambrils, catalans d'adopció educats a les nostres escoles i, tanmateix, captats per un imam radicalitzat.

La ultradreta és filla dels feixismes històrics i és, alhora, l'altra cara de la moneda del jihadisme. Ja sabem quina barbàrie va portar el feixisme. Aquella banalització del mal, tal com la va definir Hannah Arendt, malauradament segueix vigent. No n'estem immunitzats. Avui campa impunement a les xarxes. De fet, la ultradreta va en augment a les plataformes online, altaveus dels missatges d'odi. La islamofòbia i la xenofòbia són denominadors comuns de centenars de grupuscles connectats en xarxa, que expandeixen el seu missatge letal. Es tracta d'un discurs que va penetrant i que ja ha aconseguit instal·lar-se en molts Parlaments, condicionant la vida política. La culpabilització de l'immigrant, sobretot el culturalment diferent, és la seva gran palanca de difusió. Es busquen culpables en la baula més feble de la societat. I es busquen –i es troben– joves susceptibles de fer seu aquest garbuix d'odi i violència. L'atemptat de Nova Zelanda n'és un tràgic exemple més. Cal, doncs, parar els peus a la ultradreta política per ajudar a combatre la propagació de la ultradreta terrorista.