“Per no avorrir-se, al Dakar farà macarrons”

“És hiperactiu”. Tots els que coneixen el cuiner Nandu Jubany coincideixen a dir el mateix. Si el dia té 24 hores, ell en necessitaria el doble per fer tot el que li passa pel cap... i segurament encara faria curt. Com si no en tingués prou amb tota la feina que fa darrere dels fogons, fa un any va decidir que volia córrer el Dakar. El que en un principi era una idea, al final s’ha transformat en realitat, i el dia 2 de gener serà a Asunción amb una KTM per prendre la sortida del ral·li més dur del món. Però, ¿com es prepara un cuiner per córrer el Dakar? “És qüestió de buscar temps. El Dakar sembla una broma, però no ho és, és molt complicat. El Nandu no para mai. Ell serà el que estarà més entrenat a no descansar, així que ja tenim una cosa guanyada. Crec que per no avorrir-se, al matí farà macarrons”, diu rient Jaume Palau, el preparador físic de Jubany.

Palau ha sigut qui l’ha fet sortir de casa per entrenar-se quan la mandra el vencia. “Aquest matí no m’aguantava dret i m’ha tret la son de les orelles”, confessa Jubany. Cada dijous de 7 a 9 del matí Jubany i Palau, que són amics des de fa temps, han sortit a entrenar-se. Plogués, fes sol o hi hagués boira, no s’han saltat cap dia. “A vegades si no haguéssim quedat no s’hauria entrenat. Però si és fora, ell té voluntat i intenta fer una hora al dia”, apunta Palau, que des del gener ha anat planificant els entrenaments a mesura que trobava forats en els atapeïts dies de Jubany.

“El dilluns fa moto, el dimarts i el dimecres fa una hora de feina a casa amb el que jo li dic, el dijous quedem de 7 a 9 del matí i el divendres, el dissabte i el diumenge, depèn de la feina que té al restaurant, anem fent”, comenta. El preparador físic i el fisioterapeuta, Marc Codina, s’han coordinat per adaptar-li els entrenaments als seus horaris. “Hem intentat tenir el millor estat de forma possible, treballant molt a nivell general, muscular, de resistència. Ens ha anat molt bé la feina dins de l’aigua per recuperar. I la bici també ens ha anat molt bé. Vam arribar a fer una sortida de 4 hores que ell no havia fet mai de la vida... i vam anar a un lloc amb unes pujades que fa un temps no podia fer-les i després ja va veure que sí que podia... Hem aconseguit una millora important en un any”, afegeix Palau, que riu quan recorda que “no havia entrenat mai abans un cuiner”.

Codina, a diferència de Palau, anirà amb Jubany al Dakar. A més de la feina de prevenció de lesions que està fent fins que marxi cap a l’Amèrica del Sud, allà haurà de recuperar-lo cada dia quan acabi l’etapa. “Arribarà fet caldo i em tocarà descarregar-lo muscularment. A més, hauré de controlar que es prengui quan toca els suplements, i com que segurament caurà, tocarà embenar-li el que li faci mal”, avança. “Ara va caure amb la moto i es va lesionar el recte dels quàdriceps... i esclar, l’hem de recuperar com més aviat millor, perquè ja queda poc per marxar”, comenta, recordant que aquesta no és la primera lesió important que ha tingut Jubany des que va decidir preparar-se per disputar el Dakar. “Cada vegada em posa més a prova perquè es fa mal més a prop de l’objectiu”, diu. Ells dos i Toni Solà, el nutricionista de l’equip, han sigut els que han ajudat el cuiner a posar-se en forma. “El tema del pes ha sigut complicat, però hem avançat a poc a poc i crec que arribarem bé”, diu Solà.

Cap de les persones que el coneixen s’ha sorprès per la decisió de Jubany de córrer el Dakar. “És un bèstia. Però l’haurem de calmar. Perquè, si no el frenem, com que té gas, es pot fer mal”, diu Marc Codina, que explica que al principi li va dir: “Acabaràs el Dakar, però t’haurem de dir «a poc a poc» mil vegades al dia”. Jaume Palau, per la seva banda, està preocupat per si Jubany corre més del que pot: “Ha de fer el seu ritme de cursa i anar fent, a poc a poc. L’objectiu és acabar-lo”.