El Barça torna a jugar com el Barça (0-4)

BarcelonaEl Barça es mira al mirall i per fi li agrada el que hi veu. Per primer cop aquesta temporada, l’equip de Ronald Koeman encadena tres triomfs consecutius a la Lliga, els tres fora de casa, amb moments de joc engrescador liderats per l’omnipresència de Lionel Messi. Com si hagués begut de la font de l’eterna joventut, l’argentí segueix enderrocant defenses, marcant gols de dos en dos i deixant enrere aquells mesos complicats en què semblava emprenyat amb el món. En el triomf a Granada (0-4) Messi somreia, content de jugar envoltat de Pedri, Dembélé i un Griezmann que finalment va fer un pas endavant. Li calia tant al francès com al Barça. Si Messi ja porta uns quants dies somrient, al Nuevo Los Cármenes qui va recuperar la rialla va ser el francès amb dos gols.

I golejant l’equip s’il·lusiona imaginant que de mica en mica surt del desert on ha estat perdut els últims mesos, amb un estil de joc més fàcil de reconèixer i per fi amb aquella efectivitat de cara a porteria tan necessària. Malgrat que el Granada atacava contra una defensa agafada amb pinces, amb Umtiti i Mingueza, l’equip va saber defensar com a col·lectiu, atacant amb encert i arribant a la Supercopa d’Espanya amb el cap alt. Si diumenge l’equip alça el títol a la final de Sevilla aconseguirà el primer trofeu des de la Lliga de l’any 2019. I simbòlicament aniria enterrant un passat dolorós per centrar totes les atencions en un futur en què una nova fornada de futbolistes confien en seguir creixent al voltant de l’home que encara és el pal de paller al Barça. Just quan pot negociar per marxar, quan més mirades inquisitòries rep, l’argentí juga millor, enfilant-se de nou al capdamunt de la taula de màxims golejadors. L’argentí és així, només pot perdre comparacions amb la seva millor versió, no pas amb altres futbolistes.

A Granada, en un estadi del qual els últims anys el Barça ja havia sortit escaldat contra un equip sòlid en defensa, el Barça afrontava la tercera prova de foc consecutiva d’un equip que ja ha enterrat definitivament la defensa amb tres centrals, en part perquè no té tants centrals disponibles, en part perquè juga millor amb quatre defenses. Sense Piqué, lesionat, i Lenglet, sancionat, Araujo estava destinat a ser el líder, però l’uruguaià va lesionar-se durant l’escalfament i Koeman es va veure obligat a cridar a files un Umtiti que fa patir cada cop que juga. Lent i fora de forma, el francès intenta dosificar esforços com pot, conscient que jugar un partit de primer nivell de 90 minuts és un objectiu massa ambiciós ara mateix. Però exceptuant una ocasió d’Antonio Puertas en què el braç de Ter Stegen va negar la glòria als granadins, el Barça va defensar un dels manaments del cruyffisme. Si no vols que el davanter rival et faci mal, que no toqui la pilota. Si tens por dels problemes en defensa, ataca millor. Dit i fet. Actius quan perdien la pilota i encertats trobant espais entre línies, els jugadors ofensius del Barça van espantar un Granada que es va anar tancant, lluny de Ter Stegen. Protegint així Umtiti i Mingueza durant una primera part rodona en què fins hi tot la sort, sempre necessària, va somriure als homes de Koeman, ja que Griezmann, en posició de fora de joc, va poder fer el 0-1 quan Soldado li va fer arribar una pilota per error. Koeman havia mantingut la confiança en els homes que ja havien guanyat a San Mamés. I va ser una aposta guanyadora, ja que Griezmann va donar la pilota que el capità blaugrana va convertir en el 0-2 des de la frontal. I abans del descans, amb una falta xutada amb picardia, Messi ja havia enllestit la feina. El Granada ja no tenia ni l’energia ni la fe per aixecar-se d’un 0-3 al descans.

Descans pensant en la Supercopa

Potser el món segueix igual de malament amb el canvi d’any, però el Barça ha retrobat l’estabilitat amb el canvi de calendari. Busquets, després d’alguns partits a la banqueta, tornava a ser a tot arreu recuperant un munt de pilotes, liderant una primera línia Maginot al mig del camp que el Granada no superava. Soldado, que havia preparat el partit pensant en com treure de polleguera una defensa de circumstàncies, no va ser res més que una ombra llunyana.

A la segona part l’equip de Koeman es va dedicar a tocar la pilota amb possessions llargues, jugant amb el Granada com si fos una joguina, marejant-lo, conscient de la seva superioritat. Pensant ja en una setmana clau i en la Supercopa, Koeman va atrevir-se a donar descans a Messi i De Jong quan a falta de 25 minuts Griezmann va fer el 0-4 amb un bonic xut creuat. Una d’aquelles ocasions que no fa tant acabava amb la pilota a la graderia va acabar al fons de la xarxa. Si el francès finalment se sent orgullós del seu joc, l’equip també. Braithwaite, que va forçar la vermella a Vallejo, Pjanic i Riqui Puig també van tenir uns minuts per intentar canviar la seva sort en un triomf rodó. D’aquells que canvien l’estat d’humor d’un equip que s’enfila a una classificació estranya, doncs cada equip porta una xifra diferent de partits jugats. Però el Barça cotitza a l’alça. A Granada va atacar i va defensar amb la pilota. Va jugar com el Barça de sempre, sense por, sense amagar-se.