Un empat de mínims pensant en la Champions (0-0)

BarcelonaEnmig de la il·lusió per conquistar la Champions, el Barça es va trobar ahir amb un desplaçament incòmode a Osca. La visita al cuer era un tràmit que feia tanta mandra com haver d’anar a renovar el DNI, i, tal com va afirmar Ernesto Valverde, era un partit “envoltat de circumstàncies”. És a dir, una llosa enmig de l’eliminatòria contra el Manchester United. Amb la Lliga encarrilada (el Barça en té prou sumant tres victòries en els pròxims sis partits comptant que l’Altètic de Madrid no falli), Valverde va optar per les rotacions extremes a El Alcoraz, un estadi amb nom de batalla que aquest curs s’ha estrenat acollint partits de Primera. El resultat va ser un empat a res (0-0) en què el més positiu van ser el debut a la Lliga de Riqui Puig -també de Wagué i Todibo- i que Dembélé va tornar a jugar d’ençà de la lesió contra l’Olympique de Lió, ahir feia tot just un mes.

Ni la més atrevida de les travesses prèvia al partit hauria encertat l’onze del Barça. Amb un esquema de tres centrals, utilitzat per segon cop aquesta temporada (la primera va ser al Ciutat de València i per urgència), Valverde va donar la titularitat a un notable Todibo, que va ser el guardià de la defensa juntament amb Umtiti i Murillo. A les bandes, el senegalès Wagué va debutar a la dreta, i a l’esquerra Malcom va provar un lloc nou, on va estar ben incòmode. La principal atracció, però, era al mig del camp, amb el debut de Riqui Puig, que va ocupar un dels interiors. L’altre va ser de Carles Aleñá, mentre que la veterania d’Arturo Vidal estava encomanada a fer-los d’escuder. “Han començat una mica nerviosos, però han anat de menys a més. Tots han demostrat les seves característiques i crec que hem d’estar contents, tant ells com nosaltres”, va dir Valverde sobre els tres debutants.

Qui també va anar de menys a més va ser Dembélé, que després d’uns primers minuts en què, com tot l’equip, va estar força desubicat, va començar a fer de les seves. No era fàcil la tasca del francès ahir, perquè, a banda de lluitar contra la gespa seca i alta d’El Alcoraz, també va topar amb un company a la davantera que semblava que jugava un altre partit: Kevin-Prince Boateng. Quan Dembélé accelerava, el ghanès sempre anava una marxa (o dues) per sota. Un cop més, Boateng va fer que tots ens plantegéssim què hi fa jugant al Barça.

Durant els primers compassos, des de la banda, Valverde es va fer un fart de fer ganyotes i de donar instruccions davant un equip poc cohesionat amb tants canvis. Al quart d’hora de partit, però, Riqui Puig va aparèixer per imprimir el seu segell i començar a demostrar que vol deixar guardada a l’armari l’etiqueta de promesa per passar a ser una realitat. El menut migcampista de Matadepera va filtrar una passada deliciosa que va deixar sol Dembélé davant del porter. El francès, però, va fer un control massa llarg i després va topar amb la mà de Santamaría. Va ser el primer avís d’un Barça experimental que amb el pas dels minuts va anar trobant el seu lloc i, malgrat no generar gaire perill, tenia el partit controlat. Mentrestant, l’Osca, més enllà d’una rematada massa creuada de Gallego, es mostrava incapaç de fer mal al conjunt blaugrana.

Sense Dembélé, s’acaba el partit

Després de passar pel túnel de vestidors, el partit va començar mogut, amb Ter Stegen salvant una rematada amb el peu davant d’un Enric Gallego que, d’esquena, intentava girar-se i xutar a porteria. Aviat va contestar el Barça, amb un teva-meva entre Dembélé i un atrevit Wagué, però la rematada final del francès va ser desviada a córner. Llavors van començar els millors minuts d’un Barça que, veient com l’Osca, necessitat de punts, s’estirava a una mica, va trobar camp per córrer, sobretot Dembélé. L’ex del Borussia Dortmund va començar a ser un maldecap per a la defensa local, però Boateng era incapaç de seguir-li el ritme, i Malcom, aïllat a la banda esquerra, no donava senyals de vida malgrat que va enviar un xut al pal.

Quan millor estava Dembélé just es complia l’hora de partit i Valverde, fidel a l’Excel, va decidir canviar el francès per Coutinho per no prendre riscos, tot i que era el jugador més perillós del seu equip. El tècnic blaugrana també va fer entrar Jordi Alba per Riqui Puig. Dos canvis que van matar el partit, en el pitjor sentit de la paraula dins de l’argot futbolístic. Davant d’un Osca més voluntariós que encertat, que en va tenir prou amb no prendre mal, l’actitud dels futbolistes del Barça que van sortir de la banqueta va ser nefasta i el partit es va anar diluint fins al xiulet final. “¿Que ho podríem haver fet millor? Sí, però en línies generals marxem contents, ha sigut un partit disputat i hem jugat amb jugadors que normalment juguen a Segona B. També hem canviat l’esquema...”, reflexionava un Ernesto Valverde que ja pensa en la Champions.