Messi evita que el Barça cremi a la foguera (1-0)

BarcelonaEl Barça avança per la lliga com una ànima en pena, amb la condemna d’afrontar un judici cada cop que surt a jugar. Sense marge de maniobra, l’equip de Koeman es troba patint contra rivals inferiors, convertint la visita del Llevant en un film de por on toca acabar defensant un triomf per la mínima. Poc més pot fer ara mateix un projecte en què tothom dubta, tant Koeman com els futbolistes. Un equip on tothom desconfia dels altres, poc unit mentre juga amb foc. Contra el Llevant va semblar que arribaria una nova ensopegada, però Messi, amb un xut ple de ràbia, va evitar que el Barça cremi a la foguera. Una foguera que segueix llesta, però, en espera del pròxim partit. Sortir al camp, ara mateix, significa patir.

El Barça fa angúnia. Mirar els seus partits és com observar, amb neguit, com un artista de circ veterà camina per sobre una corda, sense xarxa de seguretat. Cada partit de Lliga s’ha convertit en una ruleta russa on l’equip de Koeman pot prendre molt de mal. Partits contra equips inferiors, com el Cadis, l’Alabès o un Llevant que va saber defensar-se amb ordre, sense haver de fer faltes, sense haver de jugar brut. Jugant amb els nervis d’un Barça que ara mateix té l’enemic a casa. Cada partit és un judici on tothom s’hi juga massa. La temporada s’ha convertit en un d’aquells sopars familiars en què una discussió va pujant de to, complicant-se cada cop més, entre retrets. Quan, finalment, a falta de 15 minuts, Messi va aconseguir el gol salvador, es va cridar amb ràbia, espolsant-se pors de sobre, allunyant fantasmes. Punxar contra el Llevant hauria sigut un pas més cap a l’infern, i hauria deixat l’equip perdut al mig de la classificació, preguntant-se si el repte, aquesta temporada, no hauria de ser classificar-se per Europa.

Però Messi, que amb aquest gol queda a només un d’igualar el record de Pelé com a futbolista amb més gols amb el mateix equip, va treure l’equip de la foscor amb un triomf que, en el fons, serveix per tapar les vergonyes. Per guanyar una mica de temps, evitant ser la riota de mitja Europa durant uns dies. Fins que arribi la pròxima final, aquest dimecres contra la Reial Societat. El primer temps va ser tan dolent que el Llevant va il·lusionar-se de veritat en puntuar. Ningú s’escapa dels debats, al Barça. Ni els jugadors, incapaços d’imposar la seva qualitat, ni aquells que van dissenyar malament la plantilla gastant diners sense sentit, ni un Koeman a qui, de mica en mica, se li posa cara de Van Gaal. Orgullós, el tècnic neerlandès finalment va retocar el sistema de joc, però com que no va rutllar, al descans ja havia tornat al doble pivot. Però amb cap dibuix el Barça sembla un equip campió. Tot al contrari, quan el Barça juga, pateix. Lluny queda aquella època en què es podia sortir a disfrutar a la gespa. El Barça actual juga per sobreviure, per guanyar com sigui.

Canvi al descans

Koeman va optar per un 4-3-3 amb poques cares noves, amb Messi de fals nou i Braithwaite a una banda. De Jong va millorar, amb aquest sistema, mentre Coutinho era una ombra trista sobre la gespa. L’aposta no va funcionar, ja que el sistema enyorava migcampistes més purs, com Riqui Puig, qui segueix castigat sense jugar, o Pjanic. I de pas, el Llevant generava les ocasions més clares cada cop que sortia a la contra. Malgrat que Messi va reclamar un clar penal no xiulat, el Barça va demostrar a la primera part que pots fer un pas endarrere sense rebre gols. I Koeman va tornar al sistema que prefereix, demostrant de nou que li costa molt fer canvis, encara que l’espectacle sobre la gespa faci mal als ulls. Només en va fer tres. I un va ser Umtiti, per defensar.

El primer però, va ser Pedri. I amb ell el Barça va endreçar-se una mica, trobant el premi del gol a pocs minuts del final, després d’una recuperació de pilota en què entre Braithwaite i De Jong li va cedir a Messi la responsabilitat de batre finalment Aitor. El Barça, que sense jugar bé hauria pogut fer més gols, va acabar tancant-se en defensa, sense voler la pilota, fent canvis defensius com un equip petit contra un Llevant que va posar a prova un Araujo imperial i va reclamar un possible penal d’un Umtiti que havia entrat per treure pilotes com fos. Avui en dia, el Barça no fa por a ningú. Bé, potser es fa por a si mateix, conscient de què podria passar si arriben noves derrotes.