El futur del Barça passa pels peus de Pedri (0-1)
BarcelonaEl futur del Barça passa pels peus de Pedri. Passi el que passi amb Messi, el barcelonisme s’engresca amb el jove canari, que segueix cremant etapes a un ritme vertiginós. En sis mesos s’ha convertit en titular indiscutible de l’equip de Koeman i ha passat per davant de Griezmann, condemnat a passar fred al camp de l’Osca, mirant com sobre la gespa, el Barça escalfa el cor dels seus aficionats amb una actuació sòlida (0-1). Al camp del cuer, però, quan passes gana, un àpat t’alegra el dia. I els aficionats del Barça ara mateix semblen aquells nàufrags a la deriva que creuen veure una illa en cada núvol que apareix a l’horitzó. Molts cops, com ha passat amb Griezmann o Coutinho, no és res més que un miratge. Però amb Pedri, tal com passa amb Ansu Fati o Araujo, és diferent. El futur passa per les botes d’una nova fornada de futbolistes que acompanyen els que podrien ser els últims partits al Barça de Messi.
En el primer partit des que ja no necessita demanar permís a ningú per negociar el seu futur, Messi va seguir trencant rècords. Mai un estranger havia arribat als 500 partits oficials a la Lliga. I va fer-ho al gèlid estadi d’un Osca que gairebé no va poder oferir resistència davant una versió elèctrica del Barça de Koeman, especialment a la primera part. Messi, vivint el present, a l'espera de veure amb qui haurà de parlar després de les eleccions a la presidència, va fer girar al seu voltant l’atac d’un equip que dos partits després va abandonar la defensa de tres centrals. Recuperant el 4-2-3-1 que Koeman sempre ha defensat com a sistema més ideal, el Barça va lligar de mans i peus un rival d’aquells que agraden. Per dues raons, de fet. Una, perquè sempre és admirable veure un equip modest que vol jugar un futbol ofensiu i atractiu. I l'altra, perquè aquestes propostes solen afavorir el Barça, que s’ennuega més contra rivals defensius com el Getafe i el Cadis. L’Osca de Michel va voler cuidar la sortida de pilota i atacar, però li va tocar pagar els plats trencats de l’empat del Barça contra l’Eibar. De nou, l’equip de Koeman va aconseguir canviar el rumb de la seva nau. Ara t’engresca, ara et trenca el cor.
El tècnic neerlandès va indultar Sergio Busquets, suplent en els últims partits, per donar ordre al mig del camp al costat de De Jong. Al vallesà li tocava estar atent en cas de pèrdua de pilota, ja que per davant tenia una versió molt ofensiva del Barça, amb Dembélé fent de les seves. Cada partit que el francès evita una nova lesió, sembla consolidar-se. Sembla anar trobant el seu lloc a un equip en què Braithwaite fa la feina bruta dins de l’àrea, per generar els espais per als seus companys. En aquest cas, per a Frenkie de Jong, que va encarregar-se de marcar el 0-1 després d’una gran assistència de Messi. El migcampista neerlandès va aprofitar l’espai generat per Braithwaite per fer el que Messi, Dembélé i Pedri no havien aconseguit. És a dir, batre Álvaro Fernández, el porter dels aragonesos, que va encarregar-se de frustrar una vegada i una altra Messi. L’argentí ho va intentar en jugades de les seves, burlant dos o tres rivals, amb xuts llunyans i amb faltes directes. Però aquesta temporada ha perdut la punteria que abans li permetia afegir una nova Bota d’Or a la seva col·lecció a finals de temporada.
L’Osca sobreviu
Just el dia que Luis Suárez marcava un nou gol amb l’Atlètic de Madrid, el Barça va tornar a fallar quan toca enllestir la feina. Com si fos una obra de teatre bonica en què l'últim acte grinyola, com si fos un cantant que es queda sense veu al final d’un concert, el Barça no va saber traduir el domini total en una golejada. Molt endollat després de perdre la pilota, el Barça arribava un cop i un altre gràcies a la connexió entre Messi i Pedri. El canari, convertit en l’hereu de l’argentí, amagava la pilota a un Osca que va passar-se 60 minuts corrent darrere seu, sense ensumar-la. L’ocasió més clara dels aragonesos a la primera part va ser una arriscada passada de Busquets a Ter Stegen, de fet. Però incapaç de sentenciar, el Barça va acabar condemnat a patir com tots els equips que només guanyen per un gol. I l’Osca va avisar en dues ocasions, cosa que va obligar Koeman a cridar a files Mingueza i situar-lo de lateral dret, per defensar un triomf per la mínima contra el cuer. Griezmann també va tenir 15 minuts, però s’ha convertit en una ombra del jugador que havia arribat a ser a l’Atlètic de Madrid.
El que hauria pogut ser una golejada per començar l’any amb optimisme va acabar amb cert regust amarg. Amb la por de quedar-se de nou amb cara de tonto si els aragonesos aconseguien empatar. De nou, el Barça no va saber tancar un partit rodó, tot i que a diferència d’altres dies, per sort no es va disparar al peu amb una errada defensiva d’aquelles que costa punts. Al final, millor que el resultat va ser imaginar com podria ser el futur si Pedri lidera una nova fornada de futbolistes al voltant de Messi. Si aquest no marxa, esclar.