Marcar el camí amb el primer títol

BarcelonaKarbo Deportivo (vencedor de la primera Copa de la Reina el 1981 i, també, de la primera oficialment reconeguda l'any 1983), Penya Barcelonista Barcilona Deco Parquet (campió el 1989 de la Lliga Nacional), Sant Vicent Valencia Club (va endur-se la Divisió d'Honor en el seu canvi de format el 1997), Llevant (guanyador de la Superlliga al 2002) i Atlético Málaga (que l'any 1998 va endur-se la Supercopa). I Barça o Reial Societat. O bé les catalanes o bé les basques tindran aquest diumenge l'honor de ser recordades com el primer equip a guanyar una nova competició, aquesta Supercopa d'Espanya en format final a quatre, que des de dimecres ha concentrat tota l'atenció del futbol femení a Salamanca. El conjunt txuri-urdin va desfer-se en semifinals del Llevant (1-0) i el Barça va derrotar dijous l'Atlètic de Madrid (3-2), i ara tancaran el cap de setmana amb la gran final a l'estadi Helmántico (12 h, Esport3/Teledeporte). És l'oportunitat esperada per donar embranzida als mesos més vibrants de la temporada, quan es resolen els títols. Serà, a més, un partit inèdit aquesta temporada, perquè la jornada en què s'havien d'enfrontar el Barça i la Reial Societat va quedar ajornat per la vaga.

La falta de precedents recents evita que s'agafi cap marcador com a referència i afegeix màgia a la final. La sensació que seran 90 minuts –o més– i que pot passar qualsevol cosa ha agafat força, sobretot pel bon rendiment de la Reial en els últims partits amb títols en joc que ha disputat. Aquesta generació de jugadores blanc-i-blaves sembla haver agafat la mida als dies sota pressió i pot presumir d'haver remuntat contra l'Atlètic de Madrid a la final de Copa de l'any passat i d'haver deixat sense recursos un Llevant que arribava en ratxa a la Supercopa. Ara el repte és tombar el totpoderós Barça. "Utilitzarem al màxim les nostres armes, els nostres recursos, i després hem de confiar en tenir una miqueta de sort", manifestava el tècnic Gonzalo Arconada. Els perills els tenen identificats al bàndol culer. "Són un equip rocós, amb davanteres ràpides. Haurem d'estar atentes als espais al darrere", avisava la portera Sandra Paños.

L'Añorga i l'Eibartarrak

Tot i que és un títol de nova creació, aquesta Supercopa obliga a treure la pols a altres gestes que van obrir el camí del futbol a Euskadi. La més paral·lela és la de l'Eibartarrak, que l'any 1999 va aixecar la Supercopa després de golejar l'Oroquieta Villaverde de Madrid. Era un títol que es disputaven a doble partit el guanyador de la Lliga i el de la Copa. L'èxit del club blanc-i-negre, que hi va accedir de rebot com a segon classificat, va ser homenatjat fa uns mesos per la Societat Esportiva Eibar, club amb el qual es va fusionar a principis de segle per qüestions econòmiques i de projecció. Els altres dos equips que tenen una Supercopa a les vitrines són l'Atlético Màlaga i el Llevant, campions entre el 1998 i el 2000.

La final d'aquest diumenge obliga a anar un pèl abans i rememorar una altra final entre basques i catalanes: la de la Copa de la Reina del 1991. La disputaven l'Añorga i el Club Femení Barcelona a l'estadi de la Romareda a Saragossa. Era la primera final per a les blaugranes, un equip que vestia amb l'escut culer però que encara no estava reconegut oficialment per l'entitat. Al davant hi havia l'Añorga, un dels referents del futbol femení dels anys 80. Liderat per Itziar Bakero, germana del migcampista José Mari, l'equip guipuscoà era físicament i tàcticament superior al conjunt català. A més, tenia l'experiència d'altres finals, ja que n'havia disputat tres. Les tres les havia perdut. Però contra el Barcelona va poder aixecar la Copa de la Reina, per fi. Va ser la primera de les tres Copes que guanyaria, totes concentrades a principis dels 90.

Pràcticament ningú de les protagonistes d'avui havia nascut quan les Bakero, Bea García o Idoia Alberdi dominaven els títols a Espanya. La principal connexió que lliga la Reial Societat actual amb l'Añorga Kirol i Kultur Elkartea, més enllà dels colors blancs i blaus, és Nahikari Garcia. La capitana txuri-urdin, després de jugar pels carrers d'Urnieta, va entrar a formar part de les categories inferiors de l'Añorga. Tenia només 9 anys. Va estar-s'hi set temporades, fins que als 16 anys va fitxar per la Reial per incorporar-se a la dinàmica de Zubieta. Des de llavors és l'estrella i líder. "Venim amb moltes ganes de fer-ho bé. Confiem en la força de l'equip, som solidàries i ho donarem tot. Aquesta classe de partits ens transformen", deia l'atacant. És una de les grans amenaces. L'altra és una vella coneguda per l'afició barcelonista: Bárbara Latorre, nascuda l'any 1993. L'últim que proclama campió l'Añorga i just l'any abans del primer títol oficial del Barcelona que va precedir l'actual Barça.