BARÇA

El Barça torna a Europa entre el cel i l’infern

El club es juga molt en el retorn a la Champions el dia en què Messi jugarà al temple de Maradona

Messi, al temple de San Paolo per primer cop, envoltat pels seus companys.
i Toni Padilla
24/02/2020
4 min

Enviat Especial a NàpolsLa mirada de Messi quan va sortir al terreny de joc de San Paolo per primer cop era la de qui té molt per demostrar. La de qui vol tancar boques, la de qui vol deixar víctimes al seu pas. El Barça torna a la Champions (21 h / Movistar Champions) en un escenari ple d’història. Nàpols és la ciutat que ha convertit el més gran dels pecadors, Maradona, en el seu patró. I San Paolo és l’estadi on els feligresos maradonians es neguen a creure que Messi ja l’ha superat, que ja és millor. Argumenten que han vist Messi jugar com els àngels, però que no l’han vist mai pecar com els dimonis i el mateix any fer un equip petit campió, com si fos un miracle. La pilota és a la teulada de Messi, doncs, per demostrar que també pot fer caure del cavall els napolitans, als seus peus. Uns peus dels quals depèn el Barça.

La pilota és a la teulada d’un equip que ha canviat molt, des de l’últim dia que va jugar la Champions, al desembre. Ha canviat d’entrenador: Valverde ja no hi és. Al Nàpols, curiosament, també hi ha hagut el mateix canvi, amb Gattuso en lloc d’Ancelotti. Ha canviat la plantilla, amb tantes baixes. I ha canviat l’estat d’ànim, entre escàndols i guerres civils internes. Una realitat que també comparteixen els partenopeus, amb els jugadors enfrontats amb el seu president des de fa mesos. Banyats pel mateix mar, units per una història que va ser comuna fa segles i per entronitzar argentins baixets, el Nàpols i el Barça es troben per primer cop en partit oficial en una competició que dictaminarà si el Barça crema a l’infern o si toca el cel.

En mans dels jugadors

I res millor per mesurar l’estat del Barça que la ciutat que viu sempre a mig camí entre les flames del Vesubi i els plaers del mar. “Els resultats han sigut el que ha aguantat el club els últims anys. Sabem la responsabilitat que tenim com a jugadors. Si no guanyem, les aigües no baixen tranquil·les. El partit és prou important com per no estar pensant en altres coses”, advertia Piqué, tot recordant que la directiva depèn d’ells. Però ho va fer intentant tancar la carpeta de l’escàndol de les xarxes socials: “Ja ha passat. Ja ha esclatat el cas. El president estava afectat. Sembla que almenys ell no sabia res del tema. Jo el vaig creure. Ara toca pensar en el partit”, va raonar a l’estadi on Quique Setién, als 61 anys, viurà el seu primer partit com a tècnic a la Champions. “Serà emotiu poder començar aquesta aventura aquí. Espero que la gent recordi el partit perquè es va jugar bé, perquè l’equip va ser valent”, va dir el tècnic càntabre, intercanviant elogis amb un Genaro Gattuso que acostumava a ser un jugador defensiu però que com a tècnic admira el Barça. “Ara, amb Setién, recuperen la pilota molt ràpid, triguen sis segons a fer-ho. Abans en tardaven uns 11, amb Valverde”, va dir l’entrenador calabrès, que arriba al partit sense tantes baixes com l’entrenador del Barça, tot i que li faltarà el seu puntal defensiu, el senegalès Koulibaly. “Ara estem en un moment realment bo, estem entrenant bé”, va dir en to positiu Setién malgrat l’última baixa, Sergi Roberto, que deixa l’equip blaugrana amb tot just 14 jugadors del primer equip per enfrontar-se al Nàpols, que acostuma a oferir la seva millor versió quan els visita un equip gran. Aquesta temporada, de fet, tant el Liverpool com la Juve ja han perdut al caòtic San Paolo, un estadi on els jugadors accedeixen al terreny de joc per un fossar que sembla el d’una arena romana. Com si el futbol fos una qüestió de vida o mort. No ho és, però a vegades a Nàpols ho sembla.

Els laterals suplents

Una bona actuació a Europa abans de jugar a Madrid seria la millor notícia per al Barça, que viu pendent del futur d’una directiva que poc s’esperava fa uns dies ser per davant del Reial Madrid. I tot gràcies als quatre gols de Messi, que serà el gran protagonista de la jornada, després d’uns dies en què no es deixa de parlar de Maradona. “¿És la pregunta del milió, oi? Jo em quedo amb Messi, esclar, perquè el gaudeixo cada dia”, deia Piqué, tot bromejant amb la premsa local, que, coneixedora de la crisi interna del club, somiava amb veure Messi un dia jugant amb la samarreta napolitana. “No passarà, es retirarà amb nosaltres”, els responia el defensa barceloní, que liderarà una defensa en què Semedo i Junior Firpo hauran de viure una prova de foc als laterals. Per intentar fer mal, Gattuso apostarà per una davantera baixeta i ràpida, amb Callejón, Mertens i el napolità Insigne, el jugador més estimat a l’estadi de San Paolo, que somia amb aconseguir que el seu club s’uneixi al grup de bèsties negres del Barça, al costat del Roma o el Liverpool. El Barça, trencat als despatxos, es manté unit al voltant de la pilota. Al voltant de Messi, que s’ha quedat sense companys i haurà d’obrar miracles en una terra on afirmen que ja n’han vist.

stats