Aleñá demana pas a un Barça líder
BarcelonaEl Barça s’ha convertit en un grup de música amb algunes cançons que mai passen de moda però incapaç de tancar un concert rodó, d’aquells que atrapen els aficionats des del primer moment. L’equip de Valverde va derrotar el Vila-real barrejant moments engrescadors amb d’altres de més ensopits i va sumar un triomf que va permetre recuperar el liderat, trencar la ratxa de dos partits de Lliga sense guanyar i, de pas, deixar de rebre gols. Una victòria en què alguns jugadors van afinar els instruments, com Dembélé i un Aleñá que va decidir el partit amb un gran gol a la segona part. D’altres, en canvi, van desafinar. Entre les lesions, els rivals i un calendari que fa pujada, el Barça guanya perquè té talent, però segueix lluny de la seva millor versió. Imposa, però no espanta. Guanya, però sense convèncer del tot.
Per ser regular cal trobar la millor versió, i aquesta temporada el Barça encara no l’ha acabat de trobar. Valverde, cada cop que sembla tenir certeses, es veu obligat a repensar l’equip per culpa de les lesions. Incapaç de protegir la porteria en els últims partits, però conscient que en atac li sobren recursos, el Barça va insistir en les idees que havia posat a prova a Eindhoven i va situar Arturo Vidal acompanyant Messi, com a segon punta. Un Barça que es defensava en un 4-4-2 i atacava amb més atreviment, malgrat que Coutinho ha perdut l’alegria que caracteritzava el seu joc. El brasiler, melancòlic, va anar desapareixent de mica en mica, deixant-se portar per una perillosa tendència col·lectiva a limitar-se a defensar.
Si el primer temps va ser prou bo, el segon va ser tristot. Quan el Vila-real va fer un pas endavant, el Barça va mostrar la seva versió més poruga en comptes d’insistir en el que havia insinuat a la primera part, quan els millors jugadors, curiosament, van ser els que han estat més criticats aquesta temporada: Dembélé i Vidal. El xilè no va deixar de lluitar i obrir forats als seus companys en un partit en què l’equip de Javi Calleja va renunciar a l’atac. El Vila-real va jugar pensant en com aturar un Barça que va patir molt per trobar espais pel mig, on l’equip visitant acumulava homes, i cedia les bandes.
Quan la vida et dona una oportunitat, cal saber aprofitar-la. Agafar-la amb les mans, prémer-la ben fort i gaudir-ne. Aleñá va fer-ho, i Dembélé també, ja que el Vila-real, pensant en un Messi que sembla lluny del seu millor estat de forma, va protegir-se tal com ho fan els que s’espanten, atrinxerant-se ben juntets, al voltant de la seva porteria i cedint les bandes. Una oportunitat d’or per a Ousmane Dembélé, que va poder trobar espais per engrescar. El francès, amb ganes de fer-se perdonar els seus pecats, va protagonitzar les millors jugades del primer temps, com la centrada que va permetre a Piqué marcar el primer gol. Un gol que feia justícia a un equip que, justament quan semblava insinuar una golejada, va preferir no seguir creixent en el joc per defensar el gol de Piqué.
El Barça va ser superior abans del descans perquè va buscar-ho. I també perquè el rival va jugar com un equip petit. Però quan el Vila-real va fer un pas endavant tot va canviar. Amb Cazorla acaronant la pilota i el nigerià Chukweze donant molta feina a Alba, el conjunt visitant va monopolitzar la possessió de pilota en una segona part en què el Barça semblava donar per bo un triomf per 1-0, com si tingués clar que un dels reptes era aconseguir, per fi, deixar la porteria a zero, sense rebre gols. Amb Messi fora del partit, passejant per la gespa amb el cap baix, sense entrar en joc, i Coutinho desaparegut, el Barça enyorava Arthur Merlo, sense poder generar superioritats al mig del camp. La pilota, doncs, va ser per a l’equip groguet, que va posar a prova una defensa ferma que va saber protegir Ter Stegen, mentre que Gerard Moreno i Piqué se les tenien cada dos per tres, recordant els derbis Barça-Espanyol.
Aleñá se cita amb el gol
Valverde va apostar per les cames d’Aleñeá i Malcolm per intentar matar el partit a la contra, com si fos una manera d’admetre que no trobava a la banqueta els noms per recuperar la pilota i protegir-se amb la possessió a favor. I Aleñá, tal com estava fent Dembélé, va aprofitar l’oportunitat que tenia al davant, controlant una assistència de Messi, que reparteix regals també quan no juga bé, per decidir el partit amb un gol preciós que va treure de polleguera el Vila-real. El partit, que per moments va semblar que podria ser divertit però va ser ben ensopit a la segona part, va acabar convertit en una oportunitat que no tothom va aprofitar. Aleñá, conscient que d’oportunitats en tindrà ben poques, va saber fer-ho. El seu somriure va ser el somriure de tota La Masia, una de les imatges del dia en un partit rodó, malgrat el joc.