La placenta artificial que salvarà vides de prematurs es desenvoluparà a Barcelona

BarcelonaCada any neixen a Europa més de 25.000 nadons prematurs extrems de menys de 26 setmanes de gestació. La supervivència és molt variable i oscil·la entre el 25% i el 75%, i les seqüeles són moltes. Aquest pronòstic, malgrat tots els avenços, no ha millorat en 20 anys.

Això pot canviar amb la creació d'una placenta artificial que reprodueixi fora del cos de la mare les mateixes condicions que el fetus té dins de l'úter matern. Al món hi ha només tres projectes en marxa i ara s'hi suma un de nou, des de Barcelona, que és el primer prototip europeu experimental. L'ha impulsat el consorci BCNatal, que integren professionals de l'Hospital Clínic i del Sant Joan de Déu, i amb finançament de la Fundació La Caixa. Però el projecte, com han destacat els seus responsables, "és un projecte social de país" que pot "canviar la història de moltes persones, nadons i famílies".

Les xifres de supervivència i les seqüeles dels nadons que neixen per sota de les 26 setmanes no han millorat perquè s'ha arribat al límit de la biologia. "El fetus quan està dins de la mare està preparat per viure, i en algun moment es pot desafiar la natura i treure'l abans i ajudar-lo a sobreviure, però hi ha un límit perquè si no hi ha pulmons o intestí desenvolupats i intentem que sobrevisquin hem de ser molt agressius, i és a costa de greus seqüeles", ha destacat Eduard Gratacós, director de BCNatal.

Davant d'això cal una "solució disruptiva" per canviar la manera d'abordar el problema, i aquí és on entra en joc el projecte de placenta artificial en què els investigadors catalans treballen des de fa tres anys. "Es tracta de fer servir la tecnologia a favor de la natura perquè el fetus visqui en les condicions fetals més semblants possibles a la realitat", ha destacat Gratacós. Tot i que aquesta és una idea de la qual fa 60 anys que se'n parla, és molt difícil i complex portar-la a terme. "Enganyar un sistema tan perfecte com l'embaràs humà i fer creure al fetus que no ha sortit del cos humà és molt complicat", reconeix Gratacós.

La clau és fer-lo viure en les mateixes condicions. I com es farà, això? Es traslladarà el fetus, que pot pesar entre 500 i 1.000 grams, a dins d'una bossa de materials biocompatibles, en un entorn líquid similar al líquid amniòtic, calent, i on el fetus està protegit de sons i llums, tot i que es reproduiran els sons similars als que sent dins de l'úter matern. Estarà connectat a un cordó artificial, d'on li arribaran oxigen i nutrients, hormones i altres substàncies que el fetus rep de la mare o que produeix directament la placenta. El nadó estarà monitoritzat contínuament de manera no invasiva amb microsensors, amb un braç robòtic i amb ecografies.

Gratacós ha destacat que això és la culminació de 20 anys de feina, ja que s'aplicarà l'expertesa generada en treballs anteriors i hi participaran centres tecnològics i experts de molts àmbits. "Barcelona és líder mundial en medicina fetal", ha destacat.

Es provarà amb fetus d'ovella

El prototip experimental consta de tres fases. La primera, que és la que es posarà en marxa ara, provarà la placenta artificial amb fetus d'ovella que s'intentarà que sobrevisquin amb aquest mètode. Per posar en marxa aquest prototip en aquesta primera fase, la Fundació La Caixa ha invertit 3,35 milions d'euros. El cost total del projecte és d'uns 7 milions d'euros. En una segona fase s'avaluaran els efectes a llarg termini en el desenvolupament dels òrgans i s'introduiran millores en el sistema de nutrició.

Aquesta primera fase durarà entre dos anys i mig i tres abans de passar a la fase següent, i en un període d'entre 4 o 6 anys podria ser una realitat. "No serem els primers del món però sí d'entre els primers", ha subratllat Eduard Gratacós. L'objectiu és mantenir viu el fetus d'ovella durant un mes i treure'l fora amb els òrgans ja desenvolupats perquè pugui fer vida normal. "Això no és ni un embaràs artificial ni és reproducció assistida. És un nadó que existeix, que té sis mesos de gestació i que ara ingressa en una incubadora a l'UCI amb mètodes molt invasius, i aquest prototip vol ser menys invasiu", ha destacat Gratacós.

Gràcies als avenços en neonatologia avui hi ha milers de nadons vius i en bones condicions, però a mesura que disminueixen les setmanes de gestació hi ha més riscos, ja que no és el mateix un nadó de 35 setmanes que només necessita "una mica d'escalfor" que un de 32, en què hi ha més probabilitat que "els pulmons i l'intestí necessitin ajuda i el sistema circulatori sigui dèbil i inestable". Segons el director de BCNatal, l'objectiu no és només mantenir aquest nadó en vida, "sinó en vida òptima". "I tenim la capacitat, l'entorn i el finançament per fer-ho". "No és només supervivència sinó també qualitat de vida", ha afegit. Serà com fer l'anomenat mètode cangur, però 24 hores al dia. També s'està treballant en l'aparença que tindrà la placenta per reduir l'impacte sobre els progenitors i afavorir el vincle.

La placenta artificial no serà només útil per tractar nadons prematurs, sinó també nadons que ara han de ser operats a dins de l'úter matern, de manera que se'n podrien beneficiar el doble de nens, uns 50.000 a Europa. "Si tenim èxit pot canviar el pronòstic de nadons prematurs de sis mesos de gestació o menys i generarà un camp de coneixement nou", ha insistit Gratacós. La prematuritat extrema afecta tres de cada mil embarassos. L'objectiu de la placenta artificial és que pugui funcionar durant tres o quatre setmanes. "Si aconseguim d'aquí cinc anys mantenir dues setmanes un fetus dins d'una placenta artificial haurem aconseguit un canvi disruptiu en la història de la medicina", ha conclòs Gratacós. Un canvi que salvarà la vida de milers de nens que avui neixen al límit de la biologia. Com ha dit Luisa Martínez, mare d'una nadó prematur, "ningú no escull el moment que neix ni les cartes que li toquen". Però la ciència sí que pot ajudar a millorar-les.