La Barcelona 'canalla' que va ser un oasi de llibertat al franquisme

Barcelona“Aleshores no teníem televisió i la gent els dissabtes sortia i anava als bars... Posaven uns tablaos a fora i allà actuaven, a les voreres del Paral·lel”. Així ho recorda el Joaquim, que avui té 88 anys i xarrupa cava un cop l'any, per Nadal, però que als anys 50 i 60 era un assidu a les nits canalles del Paral·lel i els seus cabarets i teatres musicals. El Joaquim és l'oncle avi de Berta Cusó, que ha convertit els records de nits llargues d'alcohol, música i rialles en Paral·lel, una de les historietes finalistes del Premi ARA de Còmic, i inclosa a l'antologia Vinyetari, que es pot trobar amb l'ARA a partir de divendres.

“Ell havia deixat caure algun cop que coneixia gent i llocs, però no presumia mai, és un home molt discret. I arran del concurs de l'ARA se'm va ocórrer preguntar-li i vaig anar estirant del fil”, explica Cusó, que també ha tirat de molta documentació per reconstruir l'ambientació d'aquells ambients semiclandestins que obrien una escletxa de llum en la pesada foscor del franquisme. “Va ser un espai de llibertat i també un refugi per a homosexuals i transsexuals, que allà van saber fer-se un lloc –diu Cusó–. I això és una forma de resistència contra segons quins règims”.

Els esbossos i aquarel·les de Cusó dibuixen un passat gairebé somiat, d'una bellesa sense idealitzar que transita per bars i teatres però que sobretot s'atura en el paisatge humà exuberant que formen gent com Violeta la Burra, Mary Santpere o Gardenia Pulido. És el preciós homenatge d'una autora que, tot i que costi de creure, debuta en el còmic amb aquesta obra.