Mala imatge de Barcelona, aquests dies. Avui, vaga de metro un altre cop, a quarts de nou els vagons de la línia 1 anaven com llaunes de sardines, hi havia passatgers que ja no podien entrar als vagons perquè no s’hi cabia i s’havien de quedar a les andanes. El passatge estava constituït pels viatgers de cada dia més una bona colla de congressistes del Mobile amb corbata i acreditació al coll. No era la típica aglomeració dels matins. La vaga es notava.
Sobre la vaga, poc a dir-hi, és un dret i és de manual fer-la quan més es nota. I quan els treballadors de qualsevol transport fan una vaga, es nota. Per això mateix, és desproporcionada. Quatre dies de vagues alternatives és un càstig col·lectiu massa gran. Però per més pensada que estigui en el Mobile, la vaga perjudica a tothom, sobretot la gent que agafem el metro cada dia, i està convertint Barcelona aquesta setmana en una ciutat antipàtica, per als seus habitants i per als seus visitants, perquè fa sortir més cotxes al carrer. Els vaguistes han anteposat els seus interessos als de la ciutat. És el que passa quan es fa vaga, sí, però s’ha poder dir.
És veritat que no cal dramatitzar, en el sentit que els atractius de Barcelona continuaran aquí amb vaga o sense, però la imatge de la ciutat està quedant tocada. I també està quedant tocat el govern municipal d’Ada Colau, que potser quan va baixar a negociar amb els sindicats ja era massa tard. A més a més, a Colau i el seu equip els passa que com que van expressar reticències amb el Mobile en campanya, és inevitable que sembli que els interessa menys o que no és una prioritat. Home, una Fira que es disputen ciutats de tot el món, que porta gent com Zuckerberg, que augmenta la llegenda de Barcelona com a ciutat dels prodigis, que va escriure Eduardo Mendoza, s’ha de cuidar més.
Colau ha de trobar l’equilibri entre servir les persones i mantenir Barcelona entre les principals ciutats del món, entre reduir la fractura de renda econòmica entre barris i mantenir la reputació de Barcelona com a ciutat amfitriona d’esdeveniments de prestigi o d’anomenada, entre mantenir l’atractiu turístic i impedir la ‘ramblificació’ d’alguns carrers de la ciutat, com la part baixa del passeig de Gràcia. Tot això no és fàcil, però ser alcaldessa de Barcelona va d’això. Va de pactar i de no viure tancat en un rígid marc ideològic. La ciutat, tots, ha perdut una mica, aquests dies. Colau, també.