D’una amistat, la Bel en valora el respecte, l’honestedat i que sigui gratuïta

L’escriptora Bel Olid va conèixer les padrines dels seus dos fills, de 15 i 16 anys, a la universitat. Són la Marta Pagans i la Mireia Puig. “La Marta i jo coincidíem a la classe d’alemany i vam fer juntes tota la carrera. Tenim un caràcter absolutament diferent, però de seguida ens vam avenir, i ens estimem moltíssim”. Un dia de Sant Jordi, la Marta li va presentar la Mireia Puig. “Vaig organitzar un acte de lectura de poemes multilingüe, en les vuit llengües que aleshores s’estudiaven a la facultat. La Mireia va llegir un poema en rus. Allà ens vam fer molt amigues, i sempre més”.

Les paraules, d’una manera o altra, sempre han format part de la seva amistat. “Hi va haver un moment molt bonic, quan ella va marxar d’Erasmus a Copenhaguen, fa 20 anys. Jo estava molt enamorada d’ella, li escrivia moltes cartes i no sempre els hi enviava, perquè em feia cosa”, recorda. Anys després, potser al llarg d’una dècada, la Bel obria algun llibre que tenia per casa i s’hi trobava alguna de les cartes que havia escrit a la Mireia, però que no s’havia atrevit a enviar-li: “Aleshores els hi vaig començar a ensenyar i es va convertir en una espècie de ritual. Al cap d’un temps, quan les cartes es van acabar, ens va fer molta pena a totes dues”.

“No són amistats de veure’ns cada dia”, ja que tant la Marta com la Mireia viatgen sovint. I a més, una viu a Alemanya i l’altra a Menorca: “Però sí que són persones que sempre que he necessitat hi han sigut -diu la Bel-. La Mireia, per exemple, no té WhatsApp, és un esperit lliure”.

D’una amistat, la Bel Olid en valora l’honestedat, el respecte i que sigui gratuïta. “M’agrada que el que tu fas per l’altre sigui perquè et surt”. El cert, diu, és que està molt contenta de les seves amistats, que són majoritàriament dones. “Són relacions molt sanes i honestes, en què l’objectiu és cuidar-nos. Amb el temps he descobert que també n’aprens, a ser bona amiga, aprens a entendre que et pots fer costat encara que vegis les coses molt diferents”. Per a ella, entre amics és essencial poder dir-se les coses. “Valoro quan em diuen que creuen que m’estic equivocant. El meu paper també és dir-ho, sempre donant espai a l’altre perquè prengui les seves decisions”.

Ara la Bel prepara una novel·la juvenil en què l’amistat tindrà un paper important. “La protagonista és la Tina Frankens, un homenatge a Frankenstein.És un viatge iniciàtic, la protagonista ha de descobrir qui és, i part d’aquesta descoberta passa a través d’una amistat. Però no vull fer espòilers”, diu riallera.