“El bàsquet no ha de ser un escalèxtric per a robots”

BarcelonaUnes setmanes després de treure’s el títol d’entrenador superior, Bernat Canut va rebre la proposta de fer-se càrrec del Cadí La Seu, ja que una malaltia exigia descans a Joan Carles Pié. “Al principi em sentia estrany, com si estigués en un lloc que no em tocava. Tenia i tinc una relació molt pròxima amb el Joan Carles i era complicat. No estava còmode i les coses no ens van acabar de sortir com volíem a l’inici de la temporada, però el club em va donar tot el suport del món i a partir del mes de desembre les coses van començar a canviar. La confiança de les jugadores en el que estaven fent es va disparar”, confessa el tècnic. Tant van millorar les coses que l’equip de l’Alt Urgell és a una victòria de classificar-se per als play-off de la Lliga Femenina. Si dissabte aconsegueix el triomf a la pista del Lointek Gernika Bizkaia (19 hores), el Cadí La Seu jugarà les eliminatòries pel títol.

Canut només té 28 anys i és l’entrenador més jove de la Lliga Femenina, però parla amb la convicció d’un tècnic veterà. “Nosaltres arribem al partit clau en línia ascendent. Fa gairebé dos mesos que vam assegurar la permanència i ara volem la cirereta del pastís. Tenim més a guanyar que a perdre i volem jugar sense nervis perquè la feina ja està feta”, analitza a l’ARA. La mitjana de les jugadores del Cadí La Seu se situa entre els 22 i els 23 anys, però el repte no espanta el vestidor. “El partit és un examen a la nostra maduresa. La pista és complicada i el rival ja ens va guanyar a la primera volta, però ens sentim amb força i confiança. Depenem de nosaltres i l’equip ha demostrat que cada mes ha estat més madur que el mes anterior”, afegeix amb orgull.

L’estil de joc del Cadí La Seu és una meravellosa anomalia a la Lliga Femenina. “Nosaltres no tenim un joc tancat. Fem servir sistemes, però prioritzem les situacions de lectura de joc. A les jugadores nord-americanes i a les joves això els costa una mica més d’agafar, però quan aprenen a interpretar-ho la riquesa tàctica es multiplica. El bàsquet no ha de ser un escalèxtric per a robots”, opina Canut. La primera part de la temporada no va ser senzilla, ja que l’equip tenia moltes jugadores noves i calia temps per construir un equip. A més, les lesions no van ajudar. “Després hem sabut convertir la joventut en un punt a favor”, explica l’entrenador.

Passi el que passi dissabte, la temporada del Cadí La Seu es podrà definir com a exitosa. “Si hagués sigut al revés, de més a menys, no, però crec que la línia ascendent que hem aconseguit és per estar-ne orgullosos”, reconeix el tècnic.

Tres mestres a la banqueta

Quan es va llicenciar en INEFC, Canut va rebre la proposta d’entrar a formar part del cos tècnic del Cadí La Seu com a ajudant i preparador físic. L’entrenador ha treballat amb professionals tan solvents com Andreu Bou, Miguel Ángel Ortega i Joan Carles Pié. “Dels tres n’he après moltes coses. De l’Andreu, l’esforç i el sacrifici. Ens passàvem moltes hores analitzant les nostres característiques i les dels rivals. Teníem uns objectius molt definits. Del Miguel Ángel, que les coses bàsiques són les importants, que moltes vegades donem per sabudes coses que necessiten ser recordades. Les seves instruccions en defensa i en atac són molt clares i concretes. Del Joan Carles, l’instint, la percepció del que passa sobre el parquet i a relativitzar les coses, a no fer muntanyes dels problemes i a buscar solucions humanes i morals. A més, he après a potenciar la riquesa de l’equip en atac”, argumenta Canut, que es va treure el títol d’entrenador superior en la mateixa promoció que Pablo Prigioni, Àlex Mumbrú, Jaka Lakovic o Lubos Barton.