Big Data: el gran repte per fer un planeta millor
Eines d’anàlisi de dades cada vegada més accessibles canviaran la manera d’interpretar el món i de millorar-lo
BarcelonaA aquestes altures de segle ja sabem que l’anàlisi de milions de dades agregades ens permet calcular, per exemple, quantes persones al món sortiran aquest any del llindar de la pobresa, o quants graus augmentarà la temperatura del planeta si no reduïm les emissions contaminants. ¿Però pot ajudar el big data a saber on esclatarà la pròxima crisi política o a predir si aviat es desencadenarà un nou conflicte bèl·lic?
El projecte Global Pulse, engegat per l’ONU el 2009, té com a objectiu detectar en temps real els canvis socials i econòmics que afecten els ciutadans d’un país. Les dades que s’analitzen van des de les que processen els serveis públics (naixements, defuncions, compravenda d’immobles, assistència sanitària, etc.) fins a la informació generada pels mateixos usuaris a través dels seus telèfons mòbils. Però també s’acumula la informació recollida a les xarxes socials, les dades de comerç electrònic, les cerques de llocs de treball o la informació obtinguda a través de satèl·lit. Un cop processades i analitzades degudament aquestes dades, les diferents agències de l’ONU poden actuar amb més rapidesa i adaptar-hi els seus programes. Fins ara l’ONU només podia canviar les seves polítiques de desenvolupament a mitjà o llarg termini, un cop avaluats els informes i estadístiques enviats des del terreny mesos o anys després de produir-se els canvis socials i polítics.
Global Pulse és també un laboratori on empreses desenvolupadores de software i aplicacions i experts en l’anàlisi i visualització de dades posen el seu coneixement al servei de les agències i ONGs dedicades al desenvolupament, que sovint tenen informació però no disposen dels mitjans necessaris per processar-la i convertir-la en un recurs útil. Tal com explica Jake Porway, fundador de Data Kind –una de les empreses d’anàlisi de dades que col·laboren amb l’ONU– “si aconseguim que les organitzacions que es dediquen a millorar la qualitat de vida de les persones tinguin accés al mateix nivell d’anàlisi de dades que les empreses de Wall Street o del Silicon Valley serem capaços de solucionar problemes de la humanitat que fins ara semblaven insuperables”. Aquesta empresa ja ha ajudat Amnistia Internacional a desenvolupar un algoritme capaç de predir violacions dels drets humans en un determinat país, i també ha permès a la Grameen Foundation avaluar l’impacte real dels seus programes de microcrèdits a través de la informació que generen els seus beneficiaris amb els telèfons mòbils.
¿Podrà el Big Data aturar una guerra fins i tot abans que comenci? El 1994 van coincidir en el temps el genocidi de Ruanda i la massacre de milers de musulmans bosnians a Srebrenica. Ni en un cas ni en l’altre la presència dels Cascos Blaus de l’ONU sobre el terreny va impedir que es cometessin els crims que encara ara avergonyeixen els dirigents polítics del moment. Aquell daltabaix va situar la prevenció de conflictes al primer lloc en l’agenda del manteniment de la pau al món, i es va assumir que, a més de l’acció diplomàtica o militar, calia atacar les causes de les tensions interètniques, interreligioses i econòmiques des de l’arrel. Ara l’anàlisi de dades agregades és capaç de predir esdeveniments violents. Kenneth Cukier, autor del llibre Big data: a revolution that will transform how we live, work and think (2013), considera que “l’única manera per ser capaços de proveir d’aliment, assistència sanitària i energia a tota la població mundial és amb l’ús eficient de la informació agregada”.
El departament de Defensa dels Estats Units i la CIA han posat en marxa recentment projectes tecnològics que els ajuden a preveure on pot esclatar un conflicte polític o una crisi humanitària, seguint els models que utilitzen les grans corporacions per detectar canvis sobtats en un determinat mercat. Peter Sondergaard, vicepresident de la consultora Gartner Research, ho resumeix en una frase: “La informació és el petroli de segle XXI, i l’anàlisi de dades és el seu motor de combustió”. L’altra cara de la moneda és on s’ha de situar la frontera entre informació i dret a la privacitat. “En l’era de l’small data –diu Cukier–, la privacitat ha sigut el repte principal. En l’era del big data el repte és salvaguardar el lliure albir, l’elecció moral, que encara està en mans de la voluntat humana a l’hora de fer un bon o mal ús de les dades”. L’anàlisi de la informació agregada transformarà com vivim, com treballem i com interpretem el món. La gran pregunta és si tot i tenir les millors eines a disposició, els líders polítics mundials seran capaços de prendre decisions més ràpides i més encertades.