La mort d'un torturador que no va respondre mai dels seus crims
BarcelonaQue Franco es morís al llit i de vell ha marcat tota una generació de lluitadors antifranquistes, que a sobre han hagut de veure com durant tots aquests anys de democràcia no hi ha hagut voluntat de fer net amb el seu llegat, no sols amb la seva ideologia sinó també amb molts dels personatges que van torturar i perseguir demòcrates. Un d'ells, en certa manera un símbol del pitjor de la temuda Brigada Político-Social del franquisme, va morir aquest dijous, també al seu llit. De covid-19. Es deia Juan Antonio González Pacheco. Més conegut com a Billy el Niño, es va fer famós per com gaudia practicant o fent practicar de manera sistemàtica tortures a detinguts antifranquistes als calabossos de la direcció general de Seguretat de Madrid. Després de morir Franco, com molts altres, va continuar al cos de policia, on va rebre més reconeixements, i finalment es va passar a la investigació privada aprofitant els seus contactes.
Ha mort sense que li retiressin les medalles i condecoracions rebudes al llarg dels anys, tal com exigien les seves víctimes i part de les forces parlamentàries, que al febrer van aconseguir al Congrés que s'aprovés la petició de fer públic el seu esgarrifós full de serveis. Tanmateix, no va servir de gaire cosa. La mesa de la cambra baixa es va negar a facilitar la informació al·legant la llei de protecció de dades. Ell mateix mirava de tapar-se la cara en els últims temps perquè no se'l pogués reconèixer pel carrer, però algunes de les seves víctimes –com José María Chato Galante, mort el passat mes de març– el patien com a veí i havien d'aguantar veure com vivia plàcidament i còmodament la seva jubilació mentre ell encara tenia malsons i intentava infructuosament portar-lo als tribunals.
El cas de Billy el Niño és paradigmàtic de dos problemes clars de la democràcia espanyola. El primer i més important és que es va crear sobre els fonaments del franquisme, sense depurar i fer net a la policia ni a la judicatura i mantenint l'estructura d'estat, amb una monarquia hereva del dictador. La Llei d'Amnistia del 1977, que impedeix encara avui que es puguin exigir responsabilitats, va ser un error perquè la memòria no s'ha reparat. Billy el Niño va ser convidat a la copa de Nadal de la comissaria de policia de Ciudad Lineal fa tot just dos anys. Entre un cert sector de les forces policials era considerat un heroi. Les tortures, practicades durant la Transició o posteriorment aprofitant la lluita antiterrorista –que va perpetuar i justificar bona part de les pràctiques del franquisme–, no s'han perseguit amb la contundència necessària. Hi ha hagut molts senyals de com el pòsit franquista encara impregna alguns elements de les forces policials. I no hi ha intenció de canviar.
L'únic avantatge que Billy el Niño hagi mort aquests dies, i de covid-19, és que ens podrem estalviar el funeral d'homenatge que alguns, segur, li voldrien haver fet.