Boadella, al rescat de Cayetana Álvarez de Toledo
BarcelonaEl PP afronta una prova molt difícil el 28 d’abril a Catalunya. Si hem de fer cas del CIS, fins i tot s’hi juga la supervivència arran de l’auge de Vox i la competència de Cs. I per això aquest dimarts van recórrer a Albert Boadella, conegut per ser en el seu moment un dels promotors del partit d’Albert Rivera, per intentar animar una tropa cada vegada més decaiguda i amb dificultats per connectar amb una candidata de to intel·lectual i monocord com Cayetana Álvarez de Toledo. Però l’acte va resultar francament il·lustratiu del moment del PP.
Un centenar curt de fidels es van aplegar a la sala d’un club situat en un principal adjacent a la plaça Reial (molt a prop d’on hi havia el restaurant Taxidermista, el bressol de Cs), la megafonia funcionava de manera regular i, en plena tempesta primaveral, un dels aires condicionats va començar a rajar com si fos el Niàgara. El públic, d’edat avançada i amb profusió de corbates i abrics de pell, tenia ganes d’aplaudir però no sabia exactament quan.
I això que el moderador, el periodista Cristian Campos, no feia d’ídem sinó que disparava amb bala: “¿És recuperable la Catalunya nacionalista?” I aquí Boadella va deixar anar tot el seu pessimisme i agror: “És una secta sense guru. I l’única cosa que els uneix és l’odi a Espanya. Caldrà temps, com a mínim una generació”. Del mateix parer és Álvarez de Toledo, que s’esforça a semblar més optimista, tot i el seu retrat terrorífic de la situació: “Aquí hi ha una meitat de Catalunya que és demòcrata i il·lustrada i una altra que no té interioritzats els valors de la democràcia i és xenòfoba. Això no s’arregla amb un decret, caldran anys de determinació i s’ha de començar ara mateix”. Com dos metges examinant un malalt, Boadella i Álvarez van disseccionant el problema... i arriben a una conclusió incòmoda per a ells: la culpa és dels governs espanyols que van confiar en Jordi Pujol. ¿No és aquest justament el discurs de Cs? I quan Boadella diu que el problema és haver creat una “frontera administrativa”, no és el mateix que diu Vox? Al final la gent se’n va més resignada que il·lusionada. El contrari del que s’espera d’un acte de campanya.