Una botiga

Les botigues posen llums preciosos i més que mai fa il·lusió entrar a comprar conserves, bagatel·les, pernil dolç o pernil salat (i que te l’emboliquin amb paper d’estrassa), llapis de colors i llibretes (quina meravella entrar a comprar a les papereries), plantes i flors i arbres fruiters, vals de regal per a degustacions de vi, i vi, i aquella capsa de llauna de patates fregides, i una samarreta original (signifiqui el que signifiqui això d’original) i estris de cuina per a la meva sogra (que li agrada tant cuinar i aquesta capseta per desar els tomàquets li farà tanta gràcia...) i un llibre. Per exemple, aquest, il·lustrat, del Roald Dahl, per als amants del vi, o aquest de la Marguerite Duras, per als amants de la cuina i de la literatura, o aquesta novel·la, que acaba de sortir en català. Un jersei, un pijama de Snoopy o de ratlles, una llauna d’escopinyes ben embolicada, unes copes de vi, una antiguitat, una boleta d’aquelles que fan neu, unes vambes de córrer, un barret, un fuet boníssim, una cuineta de fusta, un cobrellit, unes ulleres, una bossa, unes entrades per al teatre, uns calçotets (regal que fan sempre les mares), un joc de ciència, un de fer arracades, una Roomba, una sandvitxera, allò que no et compraràs mai, allò que no necessites però desitges, un sopar en aquest restaurant, una neteja de cutis, una tablet, una classe de guitarra, un tast de caviar, un cedé, un bitllet de la grossa.

Vull comprar, vull sortir amb les mans plenes de paquets preciosos, de molts colors, perquè vull desembolicar. Compreu, amics, a les botigues del vostre barri, del vostre municipi, perquè comprant un llapis bonic, de tres euros, esteu teixint una xarxa infinita que ens ajuda a tots. Entrar en una botiga de prop. No se m’acut un gest més revolucionari, sanador, polític i amorós.