Braithwaite, en segon terme en un Barça ferit

BarcelonaMartin Braithwaite ha sigut presentat sense públic. Ha sortit, tímid però somrient, enmig d’un silenci sepulcral, pel túnel de vestidors del Camp Nou acompanyat de la seva família i el seu agent, Ali Dursun, el mateix que representa De Jong. Uns breus tocs amb la pilota, unes fotos de rigor i una roda de premsa en què ha estat en absolut segon terme per totes les polèmiques que envolten el Barça que presideix Josep Maria Bartomeu. L’internacional danès, que s’entrenarà aquest divendres per primer cop amb els seus nous companys, només un dia abans de rebre l’Eibar a la Lliga, l’única competició que pot jugar i de la qual queden 14 jornades.

El davanter versàtil que necessitava Quique Setién, en una plantilla debilitada per les lesions i les cessions, ha costat 18 milions d’euros de clàusula, durà el dorsal número 19 (el que lluïa Aleñá després de ser convidat a cedir el 21 a De Jong a l’estiu) i és un desconegut per al gran públic, malgrat que tant Bartomeu com el secretari tècnic, Éric Abidal, han volgut lloar “la seva ambició, força i talent”. El futbolista, en anglès i amb cara d’extraterrestre al veure una sala de premsa plena de periodistes però gairebé sense haver de respondre cap pregunta, ha atès amb simpatia les poques qüestions que li han formulat. “Em va sorprendre l’interès del Barça, però al mateix temps era una cosa amb la qual he somiat molts anys. Si treballes molt i hi creus, les coses acaben passant. Estic content que l’esforç hagi valgut la pena”, ha dit.

Braithwaite ha sigut un actor secundari en una roda de premsa en què el club ha permès poques preguntes i en què Bartomeu ha rebutjat parlar de la polèmica a les xarxes. Abidal, que compareixia en públic per primer cop després del xoc amb Messi, s’ha limitat a donar un missatge que ha desprès aires d’error assumit: “He après moltes coses últimament. Els temes interns s’han d’arreglar internament i no mitjançant la premsa. A partir d’aquí, el futur dirà”. Poc després, Abidal ha defensat la qualitat de la plantilla tot i que ha quedat debilitada. “Casos com els d’Aleñá no els podem controlar, va demanar la cessió. Després hem tingut lesions. Si no fos per la baixa de Dembélé, avui no estaríem aquí, però jo estic convençut que tenim un equip molt competitiu per lluitar per la Lliga i la Champions”.

Una Lliga a la qual Braithwaite espera aportar el seu granet de sorra. Aquest curs ha marcat 6 gols i ha donat una assistència en 24 partits amb el Leganés. Al conjunt madrileny, on el jugador va arribar a mitjans de la temporada passada procedent del Middlesbrough de la segona divisió anglesa, és on Braithwaite ha mostrat la seva millor versió, ja que va contribuir a assegurar la salvació del conjunt madrileny i es va donar a conèixer ben aviat en el futbol espanyol després de marcar contra el Reial Madrid en els vuitens de final de la Copa i al Camp Nou pocs dies després d’aterrar a la Lliga. En total, ha marcat 13 gols i ha repartit 8 assistències entre Lliga i Copa en 48 partits al Leganés, que l’estiu passat el va fitxar a canvi de 5 milions.

Un preu d’urgència

Bartomeu ha negat que Braithwaite hagi arribat només per quedar-se fins al final de la temporada i ha intentat rebaixar la tensió amb el Leganés afirmant que era injust que el club madrileny no pugui fitxar un substitut. En tot cas, el president celebraria el rendiment de Braithwaite més enllà de la faceta esportiva en uns comptes ja prou escanyats. “Hi ha una part del deute que el comptabilitzes ara, com la inversió per obtenir els drets del futbolista. Generar deute a curt o llarg termini no és el mateix, perquè afecta de manera diferent els números. El que el club hagi de pagar abans del juny és deute d’aquest any”, resol l’economista Josep Maria Gay de Liébana a l’ARA.

Braithwaite ha signat per 4 anys i mig. El cost de la seva amortització és de 3,6 M€ per curs, una cinquena part del preu de la clàusula. “Si el futbolista ho fa bé, fa gols, es revaloritza i el pots posar al mercat. El club aprofitaria el seu aparador mediàtic per poder vendre’l i compensar el pagament. A més, en aquest cas tindries plusvàlua. Estem parlant d’un fitxatge conjuntural. Si el rendiment és bo, podries recuperar la despesa total i obtindries una quantitat extra”, apunta Gay de Liébana.

El Barça s’ha abonat els últims anys als malabars a l’hora de fitxar per quadrar les despeses, tot i que amb la compra de l’internacional danès no hi ha compromisos amb el Leganés perquè l’operació s’ha fet abonant la clàusula. Respecte als casos en què hi ha negociació entre clubs, l’economista barceloní admet que pactar fórmules és una praxi comuna en el mercat del futbol d’elit. “És una estratègia per quadrar els números. Tots els clubs fan el mateix, és la tendència del futbol i crec que és adequada. S’utilitzen fórmules com els bonus per abaratir els costos. La premissa és condicionar el cost del fitxatge en funció dels resultats. Passa tant en una operació discreta com en els grans traspassos. Hi ha una part que se signa en forma de variables d'acord amb els objectius”. En el cas del fitxatge de Braithwaite això queda lligat als compromisos del Barça pactats amb el futbolista.