Qui és el terrorista?
Ja trigava a succeir que les forces de seguretat juguessin de nou la carta del terrorisme per tal d'assetjar els moviments socials incòmodes, que no tots ho són, o per utilitzar-los de cara a la seva propaganda, sia perquè venen eleccions, sia perquè es volen aprovar lleis més repressives encara, sia perquè es vol envair un altre país o encetar una guerra i cal suport popular.
El feixisme i la repressió és un animal amb moltes formes i caps. Ja ho deia Frantz Fanon el segle passat: l'estratègia del Nord global cap al Sud global és el bombardeig, la ingerència i l'assassinat nu i cru, i l'estratègia d'aquest mateix Nord envers la seva població és la repressió selectiva i l'estat de xoc que va retratar de manera tan clara Naomi Klein.
La detenció de membres dels CDR acusats de terrorisme i la demonització de l'existència mateixa de CDR, retratats com a caus de violència gratuïta i fanàtica, que és així com els estan retratant en mitjans de propaganda amb aires informatius, formen part d'aquesta estratègia de desmantellament selectiu de moviments socials. És una estratègia que s'ha assajat davant dels nostres nassos les darreres dècades i que no s'aturarà aquí: des de les detencions aleatòries d'homes musulmans acusats, òbviament, de terrorisme, amb casos tan dramàticament ridículs com el del comando Dixan l'any 2003 o les operacions Pandora, Piñata i Ice a partir del 2014, dutes a terme per la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra (és important recordar que aquí de bo no hi ha ningú) contra els col·lectius anarquistes de la ciutat de Barcelona, entre d'altres. Les lleis s'han anat adaptant per donar cobertura legal a aquesta violència, de manera subtil però implacable: canviar el terme 'banda armada' per 'organització terrorista' sense aclarir què ni qui la defineix, parlar de 'mitjans violents', que poden ser, ja ho hem vist, tuits o manifestacions, i sense aclarir què vol dir 'organitzada', que pot ser sinònim d'ajuntar-se per fer fanzins (que en llenguatge carca s'anomena 'butlletins llibertaris', que sona raríssim i que denota que no se n'ha vist cap a la vida). Tots aquests desplegaments funcionen igual: declaracions grandiloqüents dels responsables polítics al moment de les detencions (parlar d'organització criminal amb finalitats terroristes per referir-se a quatre companyes que organitzaven 'kafetes' veganes), mentides als mitjans de comunicació (parlar d'hipoclorit de clor en lloc de dir lleixiu perquè soni a cosa greu i misteriosa), alarma social i absolució final per falta de res i de tot: ni proves, ni bombes, ni atemptats ni res. Però entre una cosa i l'altra, la gent passa anys a presó en règims molt durs, el teixit social queda traumatitzat durant anys i quan arriba el judici ja no és ni notícia, i allò que ha quedat en l'imaginari és la por. I, amb la població plena de por i de desinformació, es fan passar lleis com la 'llei mordassa' o l'infame Proderai, que permet a les forces de seguretat catalanes vigilar criatures de 3, 5, 10 anys a les nostres (i seves) pròpies escoles, allà on haurien d'estar segures i cuidades.
Ara ja ha tocat als CDR. I seguirà: és el principi. La situació és gravíssima i l'anàlisi no pot ser partidista. Ni els CDR són caus de fanàtics, ni ho són els grups anarquistes ni ho són els musulmans. I no es pot anar acusant i empresonant els moviments socials, ni podem caure constantment en el parany de la por i el dubte. No és que ara sigui mentida: és que sempre ho ha estat.
Quan l'actual llei antiterrorista, aquella que ara s'aplica als CDR, va ser votada a Madrid, ERC va avisar que s'utilitzaria contra els moviments independentistes (s'ha de dir que utilitzar-la contra els musulmans ja era denunciable, però no ens posem fines). No està de més revisar qui va votar-hi a favor, en contra i qui es va abstenir entre els partits catalans, per demanar responsabilitats internes, també.
Vergonya per a qui ho va propiciar, solidaritat per a les persones detingudes, per als seus entorns i per als CDR que estan en el punt de mira. I resistència totes plegades, perquè ara no va d'estar d'acord, va de salvar el dret a existir de totes. Com dirien els rapers palestins DAM, "Qui és el terrorista?" O com deien els Accidents Polipoètics: "Van a por nosotras, a por nosotras, todas".
