Les bruixes invencibles d'Irene Solà

BarcelonaL'obra literària i l'artística d'Irene Solà beuen de les mateixes fonts i formen part de les mateixes recerques, així que no és d'estranyar que, després de l'èxit de la novel·la Canto jo i la muntanya balla, les bruixes també apareguin en la seva nova exposició, Hi ha una història d'una dona que, en cartell a la galeria Àngels Barcelona (Pintor Fortuny, 27) des d'aquest dijous i fins al 12 de setembre. "Entenc l'art i la literatura una mica com la mateixa cosa –explica Irene Solà–. Aquesta exposició parteix d'un cos de recerca que és el que faig sempre i tot acaba connectant-se i agafa formes diverses. M'interessa molt el text per construir imatges i pensament, per jugar i per reflexionar".

Més concretament, l'origen de la mostra Hi ha una història d'una dona que es troba en La bruixa del pla de les Arenes, una llegenda inclosa en un recull de llegendes del Lluçanès la protagonista de la qual és una dona casada amb un ferrer que a les nits muntava els treballadors del seu home i els feia servir de cavall per anar a les reunions de bruixeria. La història no té un final feliç, ja que els homes assassinen la dona. I després Solà va trobar una imatge alemanya del 1500, de Hans Baldung, que semblava una il·lustració del conte. "Vaig descobrir que són un conte i una icona que es repeteixen en molts llocs diferents i en contextos molt diferents, però sempre amb aquesta arrel de l'odi i el recel cap a la dona", diu. Hi ha constància d'una història en què una dona munta un alt funcionari a l'Àsia al segle III aC que a l'Europa medieval es va transformar en la història de Fil·lis i Aristòtil, el gran filòsof seduït per una mala dona, que el va obligar a posar-se de quatre potes i deixar-se muntar amb una brida a la boca. "Van convertir el conte en un text cristià per avisar els homes de la maldat de les dones". Malgrat tot, les imatges tenen certs graus d'ambigüitat que poden fer pensar fins i tot en un context sadomasoquista.

La vida de les imatges és una de les claus de l'obra d'Irene Solà, que va guanyar al maig el Premi de Literatura de la Unió Europea 2020 per Canto jo i la muntanya balla: "La meva obra té a veure amb el meu interès per les històries, per entendre on i com neixen, com viatgen, com s'esbargeixen, els petits canvis que pateixen depenent del lloc, a qui pertanyen, que es vol explicar amb elles, quines motxilles carreguen a nivell d'idees, intencions i preconcepcions i quin poder té qui explica les històries per damunt dels personatges que són contats", explica. L'exposició arrenca amb un mural amb la imatge de Hans Baldung i a continuació hi ha un fris amb 80 imatges de dones muntant homes i de Fil·lis i Aristòtil d'entre els segles XII i XX, entre algunes de les quals hi ha fragments de transcripcions de judicis per bruixeria. "Una de les acusacions que es feien a les dones era que havien entrat a cases d'homes a la nit i els havien muntat com si fossin cavalls", diu Solà. De fet, hi ha una peça titulada Witches come at night and ride yuh too. A tall de curiositat s'hi pot trobar una fotografia dels filòsofs Paul Rée i Friedrich Nietzsche tirant d'un carro conduït per una dona.

La branca estrictament literària d'Irene Solà està representada a la mostra amb un text titulat Llegir dret com un cavall, perquè el públic l'ha de llegir mirant cap a una de les parets de la sala, com si fos un cavall que hi està lligat. "Hi ha històries de dones que volen capgirar el que no s'ha de capgirar. De dones que diuen el que no s'ha de dir, i miren el que no s'ha de mirar, i fan el que no s'ha de fer, i aleshores se les ha de castigar", diu el text. El recorregut finalitza amb una obra plena d'humor, un vídeo fet amb fragments de vídeos de YouTube de dones muntant un ruc, perquè un altre dels trets comuns de l'estereotip de les bruixes és que poden transformar en animals els seus enemics. Entre les diferents dones que protagonitzen el vídeo es pot llegir La bruixa del pla de les Arenes en diferents fragments.

En paral·lel a l'exposició, Solà segueix treballant en la seva feina com a narradora convidada a la pròxima temporada del Palau de la Música, amb obres entre les quals hi una performance amb una altra artista, Laia Estruch, i una peça per a cor del compositor Marc Timón amb un fragment de Canto jo i la muntanya balla.